Criatures 11/08/2012

Estructures diverses

2 min

La criatura s'adapta a totes les circumstàncies familiars perquè "el més important és la qualitat de la relació que hi estableix, res més", afirma Raquel Amaya Martínez, professora de la Universitat d'Oviedo, que treballa el desenvolupament de les competències emocionals, educatives i parentals. Si parlem de família, s'acostumen a fer unes classificacions: la de les famílies nuclears (biparentals amb criatures); les monoparentals; les reconstituïdes (formades després d'un procés de separació o divorci en què cadascú ha aportat infants), i les famílies extenses (hi conviuen tres generacions, molt freqüent en zones rurals). Així doncs, el cas de les famílies en què els tiets són més petits que els nebots no rebria el nom de cap tipologia concreta. És més, és que "aquesta situació no és recent, ha passat sempre", diu Martínez.

Quant a la relació entre els tiets i els nebots, cal dir que "les criatures entenen les relacions familiars a mesura que es fan grans; de petits, no acaben d'entendre ben bé què és un tiet, un nebot o un cosí". De fet, continua explicant la professora, "és un concepte complex". Per als més petits, el més important és el vincle afectiu, el tipus de relació i l'actitud que s'estableixen entre els familiars. És cert, però, que "els tiets han establert, generalment, un vincle de protecció als nebots, que acostumen a ser més petits". Quan la situació és al revés, quan el tiet és més petit, "el veuen com un igual i acabaran sent ells, els nebots, els protectors".

Per la seva banda, Juan Luis Linares, psicòleg i psiquiatre de l'Hospital Sant Pau de Barcelona i professor titular de psiquiatria de la UAB, opina que els nebots més grans que els tiets acaben establint una relació més de cosins, d'iguals. "I la viuen amb absoluta normalitat, perquè l'anormalitat només existeix en la mirada dels adults".

Tradicionalment, els tiets havien estat "una figura parental complementària, perquè tenia menys càrrega autoritària". És evident que, en aquests casos, no és el paper que tindria un tiet més petit que un nebot. De tota manera, precisa el psicòleg i psiquiatre, "sempre han existit aquestes situacions". Segurament ara és molt més freqüent per la "generalització de les famílies reconstituïdes i pels segons i tercers matrimonis". En fi, és un fenomen "de les famílies postmodernes, plenes de riquesa relacional", conclou Linares.

stats