Al meu institut hem començat a aplicar el programa Escolta'm, que consisteix a triar a l'atzar dos o tres alumnes de la meva tutoria i, un cop a la setmana, fer-los xerrar sense cap intenció predeterminada. En realitat, sí que hi ha una intenció. Es pretén que les relacions entre professors i alumnes siguin més properes, més humanes, íntimes. Així doncs, mentre el grup fa classe (la mitja hora que llegeixen) als meus tres escollits els porto a una saleta perquè simplement parlin entre ells. Jo només els estimulo perquè la conversa flueixi durant mitja hora. Els pedagogs que ens van fer la proposta afirmen que el programa millora la relació, no només entre docent i alumnes, sinó també entre ells. No trobo malament l'activitat, però lamento que sigui perdent minuts de classe i que, en el fons, se'ls hagi d'escoltar perquè segurament a casa no els fan prou cas. De tota la vida que el professor es relaciona amb els alumnes aprofitant els canvis de classe, els patis o les excursions. Per això no et veuen igual al primer trimestre que al tercer.
Fer camí
Segur que les xerrades em serviran per assabentar-me de totes les xafarderies de l'institut. A la primera sessió vaig escollir dos nois i una noia més aviat tímids, treballadors i amb famílies responsables. Vaig trencar el gel preguntant-los si ja tenien clar què voldrien ser de grans. La noia, veterinària. Jo li vaig dir que hauria d'estudiar molt. Va fer cara de convicció. Si realment és el seu somni l'aconseguirà. Després, parlant una estona més, em van confessar que havien fet la primària junts, a la mateixa escola. Els vaig preguntar si havien notat gaire dificultat amb el canvi cap a l'ESO. Per sorpresa meva em van dir que no, que més aviat el contrari. Havien vist que en aquell institut es treballava menys i s'avançava poquet.
De seguida vaig ser conscient que aquells tres nois, per la seva manera de ser, no es queixarien mai en veu alta, però en realitat estaven insinuant que perdien el temps. Ja costa prou trobar alumnes amb ganes d'aprendre perquè se'ns desmotivin pel camí. I per culpa nostra! L'ensenyament públic ha de garantir nivell i estímul, i no només alentir-ho tot perquè s'hi senti còmode el que té molt clar que no vol estudiar. A veure si els programes educatius algun dia també escolten la franja alta d'alumnes.
