XAVIER TEDÓ

Escolania de Montserrat: un cor d'alumnes

Escolania de Montserrat: un cor d'alumnes / FOTO: ABADIA MONTSERRAT Zoom

A un quart i cinc de vuit del matí toca diana a l'Escolania de Montserrat. Els 52 alumnes de quart de primària a 2n d'ESO que hi estudien tenen mitja hora per dutxar-se i fer-se el llit abans d'esmorzar i fer una petita pregària de cinc minuts. Durant el matí porten a terme els estudis bàsics, que treballen amb les noves tecnologies, i després de dinar canten al cor en la primera de les dues actuacions diàries que fan davant del públic, que gairebé sempre omple la basílica. La formació musical ocupa tota la tarda i permet a cada escolà estudiar piano i un altre instrument a escollir, a banda de fer llenguatge musical, conjunt instrumental i cant coral. Aquesta especialització musical explica que tinguin trenta mestres, la majoria dels quals són laics. Convertir-se en escolà no és fàcil perquè la demanda sempre supera l'oferta, sobretot des que fa set anys es va abolir l'obligació de quedar-s'hi a viure. "Havia baixat la demanda perquè semblava un internat, encara que al final s'acaben quedant tots a la residència", explica el prefecte de l'Escolania, Sergi d'Assís. La primera prova que han de superar els futurs escolans és de veu. Si la superen s'han d'enfrontar després a una prova de llenguatge musical i a una altra d'aptituds sobre ensenyament bàsic. Posteriorment s'entrevista els pares perquè sovint és el mateix nen qui s'hi vol apuntar i cal veure si té el suport de la família, i un educador fa el mateix amb el nen per saber si hi vol anar. I, finalment, l'infant conviu dos dies a l'abadia per comprovar que s'hi pugui adaptar bé. Malgrat que es tracta d'una escola privada, les famílies només paguen un 20% dels 450 euros que costa la quota mensual. La Generalitat n'aporta una part, però la majoria és a càrrec de l'abadia. El prefecte remarca: "No volem ser una escola elitista, sinó que volem que els nois hi entrin per les seves capacitats musicals".

No és un planter

El germà Efrem, que fa dos anys que n'és el director, revela que "molts escolans acaben sent músics" i afegeix que "en els últims 40 anys només dos s'han fet monjos perquè la finalitat de l'Escolania no és fer un planter de monjos, sinó solemnitzar la litúrgia amb el cor". El prefecte també desmenteix que siguin alumnes amb un rendiment acadèmic fora del comú: "No són superdotats, són brillants, encara que alguns també necessiten reforç". Sí que llegeixen molt, perquè no tenen internet i només es posa la tele quan juga el Barça.

Que els grups siguin d'una desena de nens amb el corresponent treball personalitzat o la formació musical que es dóna són els motius principals que porten les famílies a inscriure'ls-hi. I el paper de les famílies és clau perquè tot rutlli. A banda de separar-se del seu fill durant tota la setmana, cada diumenge -excepte un al trimestre- l'han de portar a primera hora a Montserrat perquè els escolans canten les misses i els vespres. És el dia de convivència i totes les famílies dinen juntes amb els fills. Com admet el prefecte, «cal molta implicació de les famílies perquè el cor és un equip i no hi pot faltar ningú".

Veterans i novells

Robert Ramírez és l'ancià de l'Escolania de Montserrat. L'ancià és el delegat, el representant dels escolans, i el tria la direcció perquè, com relata el director, "faci de germà gran i estigui atent a les necessitats de tots, especialment dels més petits". Aquest any el Robert abandona l'abadia i té un sentiment agredolç: "Estic content perquè podré estar amb la família, conèixer gent nova i fer altres activitats, però també em fa pena perquè hi estic molt bé". I té clar que seguirà estudiant orgue. Aram Solà, en canvi, acaba d'aterrar a Montserrat. També per voluntat pròpia. "Trobes a faltar els pares i els companys al principi, però ara els amics els tinc aquí", assegura aquest nen de Vic de 10 anys que ja sap què vol ser de gran: astronauta.