XAVIER TEDÓ

Dies de repàs o dies per descansar?

Es manté obert el debat sobre si a l’estiu cal repassar el que s’ha après per no perdre el ritme de treball o si és millor desconnectar

“No recordo què vam fer el curs passat” i “¿La primera setmana repassarem coses del curs anterior?” són algunes de les frases habituals que Antoni Argent, professor de matemàtiques, i altres companys seus de l’Institut Vil·la Romana de la Garriga senten quan tornen a l’aula al setembre. Aquest és el principal motiu pel qual Argent defensa la necessitat de repassar el que s’ha treballat durant el curs: “A l’estiu té lloc un trencament que provoca que molts alumnes facin un reset i oblidin part del que han vist i treballat, cosa que fa que sigui necessari, a principi de curs, dedicar algunes sessions a tornar a agafar el ritme de treball d’abans”. El docent del Vallès considera que fer deures a l’estiu és molt important perquè “ajuden a consolidar els coneixements i aprenentatges adquirits”. “Cal associar-los a un entrenament de cara al setembre”, diu.

Tot i que considera que és lògic que els alumnes descansin, el docent deixa clar que el que més estressa els alumnes són sovint les excessives activitats extraescolars que fan: “Fer activitats extraescolars és positiu, però el que no és bo és fer-ne tantes, sobretot els alumnes que encara són petits, ja que el que han de fer és jugar, perquè són nens”.

Quaderns i molt més

Quan pensem en deures d’estiu, ens vénen al cap els clàssics quadernets d’exercicis, però la lectura i l’escriptura també són pràctiques vàlides: “Llegir un llibre o un còmic també es pot considerar feina d’estiu. Cal fomentar l’hàbit de la lectura per a la gran quantitat d’alumnes de primària, ESO i batxillerat que fan moltes faltes d’ortografia o tenen una baixa comprensió lectora. Els deures d’estiu també poden consistir a fer una fitxa sobre una pel·lícula que hagin vist, o escriure un diari o una redacció per explicar què s’ha fet durant la primera quinzena d’agost”, diu el professor.

En qualsevol cas, els quaderns, a parer seu, també són necessaris per mantenir uns hàbits de treball quan tornin a començar el curs. A l’hora d’escollir-los cal tenir algunes premisses clares: “Que siguin d’un nivell adequat al curs que l’alumne ha finalitzat, perquè es tracta de repassar. També és important que combinin diferents activitats, que siguin multimatèries i arrencar les respostes, perquè han de servir per saber, únicament, en què ens hem equivocat”. És responsabilitat dels pares que els alumnes que no han aprofitat el curs facin deures d’estiu. “Els que s’han esforçat també cal que facin alguna coseta. El problema ve quan alumnes que els han de fer no els fan, i aquí és on els pares i mares tenen l’obligació d’implicar-se i dedicar el temps necessari a ajudar-los”.

La vida ensenya

De fet, Argent afirma que “la motivació escolar depèn, en bona mesura, del paper dels docents i de les seves famílies”. “Les reformes educatives estan centrades a millorar resultats acadèmics i no a motivar els alumnes: si se’ls motiva els resultats milloraran”. “Malauradament -subratlla Argent-, a l’estiu alguns pares volen fer vacances i desestressar-se de la feina, i obliden quina és la principal responsabilitat que tenen: implicar-se en l’educació i formació dels seus fills, ajudar-los a créixer com a persones. El problema és que als professors cada cop se’ns deleguen més funcions, quan l’èxit escolar comença a casa”.

Que algunes escoles posin deures al juny que s’han d’entregar els primers dies de classe i que compten per a la nota del primer trimestre és una bona fórmula, segons Argent, per evitar que el repàs quedi a mercè de la voluntat de l’alumne. Com també relacionar el que s’aprèn al centre escolar amb les coses del dia a dia. Anar comprar al supermercat, per exemple, és una manera d’exercitar el càlcul.

Maria Vinuesa, membre de l’executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, comparteix que “l’aprenentatge vagi lligat a les vivències de les criatures, que facin la llista de la compra i calculin què s’han gastat o el percentatge del cost del primer plat”. Però no entès com una repetició del que s’ha estudiat, sinó com una manera de despertar la seva creativitat. “Tornar a repetir el que han fet és menys productiu que les converses que puguin mantenir amb els seus pares. Cal desvetllar el seu món interior: un comptable no repassa les factures que ha fet tot l’any”.

La mestra considera que a l’estiu “els alumnes han de desconnectar com fan la resta de persones, perquè són vacances merescudes, i aprofitar el temps que tenen per anar al teatre o de concert, que també són actes educatius”. Vinuesa advoca per canviar la metodologia de treball del mes de juny a l’agost: “No s’han de fer deures a l’estiu, cal engrescar-los amb coses que no siguin feixugues, que no els facin posar de mal humor com la resta de l’any”.

En aquest sentit, advoca per fer altres tipus d’activitats allunyades de les habituals: “La música és una combinació matemàtica de sons que és més eficient que fer divisions”. Per Vinuesa el problema és el sistema escolar: “La nostra escola és massa memorística, massa mecànica. I més que la mecànica de la divisió, l’important és saber aplicar les divisions als problemes que es plantegen. Cal fomentar aprenentatges útils”.