Dates i apunts clau de la inclusió
Segons el professor Ignasi Puigdellívol, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i director del màster d’educació inclusiva de la UB.
El moviment cap a la inclusió educativa comença als anys 90, amb conferències de referència.
L’escola inclusiva cal diferenciar-la del moviment per a la integració educativa, que va començar als anys 60, tot i que a Catalunya no va aparèixer fins als 70. El moviment per a la integració educativa es dirigia només a la població amb discapacitat o necessitats educatives especials, i té com a principal finalitat aconseguir una educació integral d’aquest alumnat a les escoles i aules regulars.
Per la seva banda, la inclusió educativa persegueix que els centres regulars del mateix sistema tinguin les condicions necessàries per atendre tot l’alumnat que els correspongui, al marge de les seves característiques personals o socials.
A la pràctica, l’organització dels centres té molt a veure amb l’actitud cap a la inclusió del professorat. Imaginem un grup-classe de qualsevol nivell en què s’integra una alumna cega. El professor pot adoptar dues actituds. 1) Demanar al professor d’educació especial que atengui la criatura amb ceguesa. 2) Enfrontar-se a preguntes com ara: “Com puc aconseguir que aprengui quan la resta treballen a la pissarra o amb materials visuals? Com faré que participi en els treballs de grup? Com li passaré els exàmens?” I, a partir d’aquí, començar a buscar respostes.
