DVDs per a nadons

"Ja estic estimulant la seva vista i la seva oïda, però no sé com estimular el seu olfacte", em deia fa temps una mare que confonia estimulació amb el fet de marejar el nen amb un munt de sorolls sense sentit. 

Hi ha pares benintencionats que posen els seus fills petits a veure DVDs (d'aquells que Einstein no va veure mai) per "estimular el desenvolupament psicomotor" (fins i tot hi ha un cadena especial de televisió, que deu ser bona, perquè és de pagament). Un adult o un nen gran poden aprendre coses, és cert, veient bons documentals. Però un nen petit no pot aprendre res veient la tele. Perquè els sorolls, colors i imatges canviants poden, potser, atreure alguns nens, però no els poden estimular. Un nen petit necessita la interacció amb un adult que l'escolti, li parli, li somrigui, li respongui, l'ajudi a comprendre el món. Els nostres fills no necessiten estimulació, sinó calma, i el nostre temps, la nostra presència i la nostra atenció.

El 2009 psicòlegs californians van publicar un estudi (www.pubmed.gov/19972661) sobre el desenvolupament del llenguatge en nens de 12 a 15 mesos que veien un DVD educatiu . Després de sis setmanes d' educació no van dir ni van comprendre més paraules que els nens del grup de control. Analitzant les dades amb més detall, sí que van trobar un factor que de veritat tenia influència: els nens a qui llegien contes durant més temps comprenien i pronunciaven més paraules. Però, compte!, llegir contes no formava part de l'estudi, els pares no ho feien per estimular, sinó per amor, per gaudir d'una estona amb els seus fills. Potser l'efecte no és el mateix quan contar contes deixa de ser una activitat de lleure i una mostra d'afecte i es converteix en una lliçó, una obligació per als pares i per tant també per als nens: "Jo em sacrifico per llegir-te contes, el mínim que pots fer és estar atent i fixar-t'hi bé".

Encara més preocupant resulta l'estudi publicat a la Universitat de Washington (Seattle) el 2007 (www.pubmed.gov/2007), sobre més de 1.000 nens menors de 24 mesos. Entre els 17 i els 24 mesos no hi havia cap relació entre veure DVDs per a nadons i l'adquisició del llenguatge. Però entre els 8 i els 16 mesos hi havia un efecte clarament negatiu. Com més hores diàries de veure DVDs, més endarrerit era el desenvolupament de la parla. Potser no es tracti d'un efecte negatiu per se dels DVD, sinó només de la pèrdua de l'efecte positiu que hauria tingut dedicar aquell temps a interaccionar amb els pares. Els nens petits tenen tot un món per descobrir. No poden perdre el temps veient la tele.