Crisi creixent de la infància refugiada i migradora

Comitè de BalearsGairebé 50 milions d’infants d’arreu del món viuen fora dels seus llocs d’origen. D’aquests, 28 milions han estat forçats a fugir de la seva llar per uns conflictes i una violència dels quals no són responsables. I alguns milions més han hagut de migrar, sols o amb les seves famílies, amb l’esperança de trobar una vida millor i més segura.

A causa d’això, aquests infants sovint estan traumatitzats. I a aquest problema s’hi afegeixen els altres perills que han d’afrontar durant la travessia: el risc d’ofegar-se en els trajectes marítims, la desnutrició, la deshidratació, la possibilitat de convertir-se en víctimes del tràfic, els segrestos, les violacions i, fins i tot, els assassinats. A més, tant als països que creuen com als llocs on arriben són, amb freqüència, víctimes de la xenofòbia i la discriminació.

En aquest sentit, l’augment dels infants que cerquen refugi és realment preocupant: són gairebé la meitat de totes les persones refugiades. Dels 28 milions de nins expulsats dels seus països per la violència i les guerres (dins i fora de les seves fronteres), 10 milions són refugiats, un milió és sol·licitant d’asil (i el seu estatus encara no ha estat determinat) i al voltant de 17 milions són desplaçats interns dins dels seus propis territoris. Tots tenen la necessitat extrema de rebre ajuda humanitària i accés als serveis bàsics. A més, cada vegada hi ha més infants que creuen sols les fronteres. L’any 2015, més de 100.000 menors d’edat no acompanyats van sol·licitar asil en 78 països, el triple que l’any 2014.

En relació amb la seva població, el Líban acull el major nombre de refugiats. Ho és aproximadament una de cada cinc persones. En comparació, al Regne Unit hi ha una persona refugiada per cada 530, i una per cada 1.200 als Estats Units. A l’estat espanyol hi ha un refugiat per cada 7.739 persones. D’altra banda, si es consideren els països d’acollida pel seu grau d’ingrés, la República Democràtica del Congo, Etiòpia i el Pakistan tenen la major concentració d’individus en aquesta situació.

Per tal de protegir els al·lots desplaçats, refugiats i migradors calen propostes d’acció urgents, com ara acabar amb la detenció dels nins que migren i dels que esperen obtenir la condició de refugiats, mitjançant l’adopció de mesures alternatives. És necessari insistir en la necessitat d’abordar les causes subjacents als moviments de gran escala de persones en aquesta situació i també és fonamental mantenir les famílies unides, la manera més adequada de protegir la població infantil i de garantir-los un estatus legal.

L’estat espanyol també ha d’accelerar el compliment dels compromisos assumits en matèria de reubicació de persones refugiades i s’han d’obrir vies legals i segures per tal que els infants migradors i refugiats puguin arribar al país sense haver d’arriscar la vida ni la integritat física i moral. A més, s’han de flexibilitzar les condicions en els processos de reunificació familiar, precisament per enfortir la protecció a la infància.

Per ampliar la informació, es pot consultar l’informe d’Unicef ‘Desarraigados: Una crisis creciente para los niños refugiados y migrantes’.