L'alimentació dels fills és una qüestió que preocupa, i molt, qualsevol mare i pare. Sobretot quan són nadons. Quant de temps ha de mamar? O quants biberons li hem de donar? I quan podem introduir la fruita? A una banda de la balança, hi ha mares (més que pares) plenes d'angoixa i nervis per si no ho fan bé, i a l'altra, pares d'esperit curiós que van més enllà dels protocols pediàtrics estandarditzats i que busquen respostes personalitzades a les necessitats del nadó. No és un combat, però de vegades s'hi assembla. Alimentar els infants és molt més que donar-los el menjar seguint "el que [suposadament] toca". Des de ben petits cal nodrir-los en cos i ànima, cosa que significa respectar les seves demandes, observar-los molt i acompanyar-los amb estima i sentit comú.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la lactància materna ha de ser exclusiva els sis primers mesos i, després, durarà segons decideixin mare i fill. "La llet materna té tot el que li cal a la criatura i s'adapta al seu creixement. Dia a dia es descobreixen beneficis de la lactància per a la salut del nadó i de la mare. Alletem perquè som mamífers, perquè les nostres cries, tot i néixer quan els toca, són immadures i els cal la llet materna, que és un líquid dissenyat per aconseguir el seu òptim desenvolupament", detalla Alba Padró, assessora en lactància i amb la certificació internacional IBCLC.
Llets de fórmula
La nutricionista i naturòpata alemanya Dorte Froreich afirma: "Som mamífers i, segons l'evolució del nostre sistema digestiu i de les dents, els nadons haurien de prendre llet materna fins als 2 anys i mig de manera habitual, i poden seguir sempre que la criatura i la mare ho vulguin. La introducció de l'alimentació complementària -la llet continua sent la base de la dieta- cal fer-la tenint en compte tres paràmetres: el nen ja s'asseu, té dents i mostra interès per tastar altres menjars. Això sol passar a partir dels 6 mesos". En cas que la mare no pugui alletar el seu fill i s'hagi de recórrer a la llet de fórmula, Froreich recomana llet de fórmula de cabra adaptada per a nadons. "Tinc quatre fills. Els tres grans van fer lactància materna exclusiva durant molt de temps, però amb el quart la vam fer mixta des del desè dia. Des que va prendre el primer biberó va començar a tenir problemes respiratoris i de pell. La doctora Ortrud Lindemann, de Marenostrum, em va aconsellar llet de fórmula de cabra, més digerible i adaptada a les necessitats de l'estómac de les criatures. Es van acabar tots els problemes". Froreich reflexiona que la vaca té una mida i un pes considerable i quatre estómacs, mentre que la cabra és petita i només té un estómac, i és molt semblant a l'humà. "Des del punt de vista nutricional, no és convenient donar llet de vaca de fórmula als nens ni que la mare lactant en prengui. El cos dels infants creix més, però la llet de vaca provoca problemes digestius, de pell i pot generar moltes intoleràncies alimentàries", lamenta la naturòpata.
Alba Padró té clars els beneficis de la llet materna: "Què prefereixes: pernil dolç o pernil de gla? ¿I què vols: que sigui gratuït o que et toqui pagar-lo? Doncs la llet materna és el pernil de gla i és gratuïta". I segueixen els avantatges: "La llet artificial és basa en la prova i l'assaig. Segueixen investigant per aconseguir la llet artificial més similar a la llet materna, però la llet materna té més de 200 substàncies que no té la llet artificial, la llet materna és un líquid viu! Les criatures alimentades amb llet artificial creixen, però és innegable que tenen més risc de tenir certes malalties que ara sabem que la llet materna prevé, no només quan som criatures sinó quan ja som adults".
Pressió de l'entorn
Les mares consultades reconeixen que han tingut "molta pressió del pediatre i la infermera a l'hora de dissenyar la dieta". "Et diuen que ha de menjar uns grams concrets de poma i plàtan amb suc de taronja als quatre mesos i moltes criatures als set ja estan menjant carn!", s'exclama indignada Isabel Segura, amb un nen d'un any. "Sembla que si no es fa com et diuen, ets una mala mare o ell un mal fill. M'havia llegit El meu nen no menja de Carlos González i he aplicat el sentit comú. A casa no mengem porc ni vedella, així que ell tampoc n'ha tastat. Els cereals no li interessaven. Per tant, tot i que ja treballava, vaig continuar amb la llet materna, vaig introduir a la dieta una mica de fruita i verdura i des de fa poc ha tastat el pollastre", assegura, convençuda.
La gastroenteròloga i especialista en nutrició infantil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell Pilar Gallarte aposta pel sentit comú a l'hora de nodrir els nens. "Quan són nadons s'ha de respectar el seu desenvolupament psicomotriu i començar a donar-los els triturats a partir dels sis mesos, que és quan poden deglutir, i anar introduint aliments progressivament. Quan tenen entre un i dos anys s'ha d'aprofitar que volen investigar i tastar nous gustos i textures. Se'ls ha de permetre que s'embrutin amb els aliments i que els agafin sols. Recomano que s'asseguin a taula amb la família a partir de l'any. A ningú li agrada que el lliguin per menjar i l'estiguin observant tota l'estona. A més, mai s'ha de forçar que mengin", però sí s'ha de suggerir i intentar que tastin nous aliments, proposa.
