Un cop provades les altes capacitats d’un infant, el debat girarà al voltant de quin serà l’entorn més adient perquè es desenvolupi personalment, acadèmicament i socialment. Fabià Quintana i Cristina Gibert van dubtar molt, però finalment van decidir que la seva filla continués al curs que, per edat, li pertocava: “No creiem que, madurativament, hagi d’avançar un curs. No considerem adient que la Txell cremi etapes o s’envolti, només, de nois i noies amb altes capacitats, perquè no serà la tònica que es trobarà després”.
La psicòloga Carmen Sanz, en canvi, recomana “avançar un curs les criatures amb altes capacitats, i això implica una detecció precoç i la formació dels pares i dels professors perquè la mesura sigui exitosa”. Sanz també considera positiu que aquestes criatures “vagin a centres especials, amb infants com ells, i si això no és possible, almenys que puguin relacionar-se, a través d’extraescolars o tallers, amb altres infants amb altes capacitats, cosa que esdevé molt positiva per a la seva autoestima”.
