Les famílies amb criatures molt petites, entre 6 mesos i 5 anys, són les primeres que notifiquen la poca oferta d'espectacles adreçats a aquesta franja d'edat. L'Olga Baldomà, de Sant Quirze del Vallès, mare de la Laia (9 anys), l'Arnau (5) i el Ferran (1 i mig), acostuma a anar al teatre però mai amb els tres fills junts. "Dividim la família, de manera que jo vaig amb el gran i el mitjà al teatre, mentre el pare es queda amb el petit o al revés". L'única ocasió de l'any en què poden anar-hi junts, els tres germans i els pares, és al Festival El Més Petit de Tots, que aquest any arriba a la 8a edició i que presenta la novetat d'obrir portes de teatres de Sabadell, juntament amb Barcelona, Igualada, Lleida, Olot i Benicàssim.
"Si viatges per Europa, t'adones que hi ha molta oferta per a les criatures de franja petita", explica Eulàlia Ribera, directora del Festival El Més Petit de Tots (www.elmespetitdetots). Justament ella se'n va adonar quan recorria les ciutats com a programadora de LaSala, el projecte especialitzat en el públic infantil que dirigeix a Sabadell. "La impressió que altres països tenien en compte els infants més petits m'arribava al mateix moment que m'adonava que al teatre on programo, a Sabadell, acostumaven a venir també nens més petits de 3 anys". Tot plegat és el que va fer decidir l'Eulàlia a engegar, el 2005, el Festival. "També tenia clara la vocació internacional, m'entusiasmava la idea de portar companyies d'altres països a Catalunya perquè representessin les seves creacions".
La rebuda ha estat tan entusiasta durant totes les edicions anteriors, que aquest any s'hi han apuntat, en total, 6 teatres de poblacions diferents. "Les companyies podran fer gira i així entre tots sumem i compartim esforços, especialment en la situació econòmica actual".
Els espectacles del festival tenen una singularitat especial. Per començar, l'espai no és el típic de teatre amb una sala de butaques i un escenari elevat. En els espectacles del Festival El Més Petit de Tots, els mateixos artistes acullen les famílies, els fan entrar i els situen molt a prop d'ells. Hi ha proximitat entre els uns i els altres, i el fil conductor acostuma a ser la participació, la interacció de les criatures amb el que es representa o s'explica. Els aforaments també són petits. "Es crea un ambient de màgia, molt emotiu", diu l'Eulàlia, que assenyala que "els infants s'emocionen, busquen l'abraçada amb el pare o la mare i continuen enganxats en el que estan veient".
De talla petita
El festival és membre de la xarxa Artistic International Association Small Size (www.smallsize.org), que agrupa companyies que treballen per a les franges entre 6 mesos i 5 anys. "A Europa n'hi ha moltes perquè fa molts anys que hi treballen, però a Catalunya i a la resta de l'Estat, cada cop n'hi ha més, també", assegura la directora.
Per la seva banda, l'actor Màrius Hernández, professor del Col·legi de Teatre de Barcelona, que fa de Pitu a la sèrie de TV3 La Riera , destaca l'educació emocional que aporta un espectacle a les criatures. "En edats petites els espectacles volen desvetllar sensacions, treballen amb els colors, les formes, les músiques; tot plegat pretén estimular-los els sentits". Segons l'actor, l'escola tradicional no potencia aquestes sensibilitats, perquè "està més ocupada en coses considerades serioses". En canvi, els espectacles poden aportar moltes nocions a les criatures.
Per començar, desenvolupament del llenguatge, concentració, saber estar en silenci, saber escoltar, entendre una història. Però també emocionar-se, deixar anar la imaginació. "Les criatures són un públic exigent; no se'ls pot enganyar fàcilment, perquè busquen un mínim de coherència en el que veuen", diu l'actor. Sovint passa que als infants "se'ls tracta com si fossin ximples, però no és així, perquè de seguida demostraran que aquell espectacle no està a l'altura". Per continuar, el Festival El Més Petit de Tots, com, en general, les obres artístiques adreçades als infants "estan formant futurs espectadors, futurs adults que tindran un discurs crític, que tindran capacitat de discernir què els agrada i què no els agrada a partir de les sensacions que els haurà desvetllat un espectacle". I justament aquest esperit és el que els servirà per a la vida quotidiana, perquè la capacitat crítica es pot traspassar a altres aspectes de la vida diària. "Tant és així que l'esperit crític d'una població és el que sempre espanta els polítics, i per això el primer que retallen és la cultura, perquè tenen por de l'esperit crític que pot sorgir de les arts escèniques", assegura Màrius Hernández.
Oferta variada
Sigui com sigui, el Festival El Més Petits de Tots mostrarà les creacions més atrevides de les companyies catalanes, espanyoles i del nord d'Europa (Alemanya, Finlàndia i França). L'il·lustrador i realitzador de dibuixos Carles Porta estrenarà la Instal·lació sensorial que ha creat expressament per als infants entre 6 mesos i 3 anys. "He pensat molt en el que a mi m'agradava de petit per fer-ho", diu Porta. La proposta és un escenari on els més menuts podran amagar-se, trepar, rodolar. "Hi haurà muntanyes, cràters, coves", que, ajudats de la música i la llum, els portarà a fer descobertes. Carles Porta es mostra interessat per aquests petits espectadors, perquè "permeten inventar-se enfocaments nous, oferir experiències sonores". "Els pares i els infants tenen més sensibilitat per descobrir noves propostes", afirma.
Justament, Omar Meza, director i coreògraf de la companyia Da, comparteix la mateixa opinió que Porta. "L'artista que es dedica a la infància sempre ha estat considerat poc important, però no és així, perquè els que ens hi dediquem som molt conscients i coherents amb la nostra feina". La seva proposta per al festival és el taller-espectacle Da.Te Danza , en què farà participar els infants per inventar noves coreografies.
