Criatures 23/03/2013

Als 16 anys a les urnes?

¿Estarien preparats als setze anys per poder votar en unes eleccions? ¿Tenen prou maduresa política?

Xavier Tedó
5 min

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, anunciava a finals de gener que el Govern s'està plantejant la possibilitat que els més grans de 16 anys puguin votar en la consulta sobre la independència de Catalunya prevista per al 2014. D'aquesta manera s'evitaria utilitzar el cens electoral, que és competència de l'Estat. Un anunci que ha tornat a reobrir el debat sobre si els joves que tenen menys de 18 anys estan o no preparats per exercir el dret a vot.

El politòleg Marc Guinjoan evita generalitzar i deixa clar que n'hi ha que sí i d'altres que no: "Igual que als 18 anys o als 25, hi ha persones que estan preparades des d'abans dels 16 anys i d'altres que es podria considerar que no ho arriben a estar mai", reflexiona. Un posicionament que comparteix el sociòleg Salvador Cardús, que remarca que "l'edat no determina el grau de maduresa, perquè gent de més edat se'n quedaria fora, la qüestió és què entenem per estar preparats". Cardús opina que "el dret a vot no té res a veure amb la capacitat, perquè el vot el té la persona amb independència de si està formada o no".

Per aquest motiu, Cardús sosté que "el debat no ha de girar al voltant de si estan igual de preparats, sinó determinar l'edat per votar". En aquest sentit, subratlla que "l'edat de participació a la vida pública ha baixat i als 16 anys els joves ja s'han incorporat a la vida pública". Guinjoan, en canvi, creu que "és evident que als 18 anys, pel fet d'haver tingut més experiència vital i més contacte amb la vida adulta, s'està una mica més capacitat per votar". L'investigador de la UPF no creu que hi hagi una demanda social per instaurar el dret a vot a partir dels 16 anys: "No és un debat gaire rellevant avui en dia, no és un tema present al carrer, si es plantegés una reforma política de gran abast es podria estudiar i discutir, però no crec que calgui fer cap reforma exclusivament per introduir aquesta possibilitat".

El precedent

Que només Àustria a la UE ho hagi instaurat demostra, al seu parer, que no és una qüestió que estigui al centre del debat polític. I això que l'experiència austríaca no és ni de bon tros negativa: "Els joves d'aquesta edat voten en un percentatge inferior al de la resta de la població, però, d'entre els que participen, el seu comportament electoral no és gaire diferenciat del del conjunt". Cardús és partidari de celebrar un referèndum previ sobre aquesta qüestió perquè la societat catalana s'hi pronunciï: "No és una mesura que hagin de promoure els partits, perquè en farien una lectura partidista, ni tampoc un comitè d'experts; l'avançament ha d'estar avalat pel conjunt de la població".

Les consultes sobre la independència que es van celebrar arreu del país del 2009 al 2011 van permetre la participació dels menors dels 18 anys per primer cop en una contesa electoral. Els resultats, tanmateix, no van ser els esperats. La participació dels més grans de 16 anys va ser sensiblement inferior a la dels adults. Els resultats globals als 554 municipis que van preguntar a la seva població si volien que Catalunya esdevingués un estat es van traduir en un 18,8% de participació dels joves de setze anys i un 20,5% de la població adulta. Unes xifres que van provocar que la coordinadora nacional de les consultes reconegués després de les diferents tongades de votacions que l'objectiu d'incentivar el vot jove, com també el del vot dels nouvinguts, no havia quallat. Els organitzadors confiaven que els menors d'edat exercirien el dret a vot davant la primera oportunitat que se'ls brindava, però la resposta no va ser la desitjada.

Cardús, que defensa avançar l'edat per poder votar, posa reserves a l'hora de fer-ho en el referèndum d'autodeterminació que planteja el Parlament: "En aquest cas s'hauria d'estudiar per veure si ens convé o ens perjudica, perquè podria augmentar l'abstenció i això faria perdre legitimitat a la consulta". El sociòleg s'aferra als resultats obtinguts a les consultes per qüestionar que els joves en prenguin part: "La baixa participació dels menors de 18 anys a les consultes és un indici d'aquesta possible abstenció en el referèndum, perquè denota que estan poc interessats en el debat polític". Cardús també apunta que rebaixar l'edat de vot en la consulta seria "poc oportú, perquè pot semblar que fem les lleis a mida perquè els pocs que acudirien a les urnes votarien que sí".

Guinjoan treu ferro a l'abstencionisme dels joves de setze anys a les consultes: "Hi van participar menys, però com que representen un segment de la població tan baix sobre el global, la seva incidència va ser molt baixa, els joves de fins a 30 anys voten menys i en aquest cas sí que representen un segment important de població que fa decréixer la participació global". El coautor del blog El pati descobert , que aborda l'actualitat política i social del nostre país des d'una perspectiva analítica, sentencia que aquest no pot ser un argument per impedir-ne la participació: "El debat sobre la introducció del vot als 16 anys ha de ser aliè a si voten poc o molt; ha de girar entorn de les conseqüències que això podria reportar a la societat". L'investigador atribueix l'elevada abstenció dels joves en les consultes "a la dificultat de transmetre'ls que podien votar i al fet que n'hi ha que no tenen una opinió encara formada sobre la independència". Més enllà, Guinjoan assenyala que "hi ha un percentatge relativament superior que en la gent d'edat més avançada que es considera poc informat i poc motivat per la política, ho veuen allunyat del seu dia a dia, tot i que amb l'edat es va solucionant". Això explica, segons el politòleg, que en unes eleccions o referèndum oficial la seva participació també seria inferior a la d'altres segments de la població: "Seria menor, tal com passa amb els més joves que poden votar".

Desafecció política

Els resultats del primer baròmetre del CEO d'aquest 2013 situen la insatisfacció amb la política i els polítics com el segon problema que té actualment Catalunya, que passa del 23,4% de finals del 2012 a un més que preocupant 54,5% de resultes dels recents casos de corrupció. La desafecció política dels joves no deixa de créixer. Roger López, que actualment té disset anys, justifica el desinterès de la gent de la seva edat per la política per la distància que hi ha entre el jovent i els polítics: "Als partits tradicionals els costa donar respostes a les nostres demandes, malgrat que van entenent que som part de la societat". També veu lògic que el jovent sigui el col·lectiu més crític amb la tasca que porten a terme les formacions polítiques: "Quan ets jove és quan més lliure et vols sentir, per la necessitat de desenvolupar-te com a persona, i som molt més crítics, i si la situació política i econòmica no acompanya, encara més".

Guinjoan considera que "la desafecció és probablement un dels motius que porten els joves a votar menys", però també el desinterès, tenint present que "un desafecte està interessat però és crític i un desinteressat no", i afegeix que "el desconeixement de l'oferta partidista" és un altre factor rellevant.

Per la seva banda, Cardús adverteix que "la desafecció cap als partits polítics no es resoldrà avançant l'edat per votar, sinó modificant la llei electoral amb més transparència o escollint directament els seus representants". El Roger té molt clar, però, que ell no es quedaria a casa si pogués votar: "Votaria sense dubtar-ho, tant en un referèndum d'autodeterminació com en unes eleccions, perquè la política m'interessa", assegura. Tampoc vacil·la a l'hora de subratllar que estan preparats per votar: "Ho estem, dels disset als divuit anys no hi ha gaire diferència, avançar l'edat seria positiu, som suficientment grans per raonar sobre la independència o sobre quin partit ens pot representar millor".

stats