Criatures 23/01/2016

Adolescents que ‘ballen’ les emocions

La biodansa és un sistema que ajuda a conèixer i desenvolupar els nostres potencials a partir de la música, el moviment i el grup

Raquel Font
6 min
Adolescents  Que ‘ballen’ les emocions

L’adolescència és un període de molts canvis, una etapa en què no som adults però ja hem deixat de ser nens, un moment de transformacions físiques i emocionals en què construïm la pròpia identitat, reafirmem el jo i establim noves relacions socials. L’adolescència és, en definitiva, una muntanya russa difícilment governable que puja i que baixa a plaer de les hormones. Plenament conscient d’això, Marta González mira de fer el camí una miqueta més planer i feliç als joves dels instituts on va.

Amb ells treballa aspectes com aprendre a escoltar no només els altres sinó també a un mateix, a saber mirar endins i saber veure què senten, a ser un mateix però alhora a formar part del grup. I ho fa a través de la biodansa, un sistema que ens ajuda a conèixer i desenvolupar els nostres potencials, creat pel psicòleg i antropòleg xilè Rolando Toro a finals dels anys 60, i que tot i que encara està lluny de popularitzar-se com altres pràctiques tan de moda com el mindfulness, cada vegada guanya més adeptes a tot el món i també a casa nostra.

“Majoritàriament els adolescents són com xais, se senten insegurs i ningú vol destacar per por a no ser admès al grup”. Aquesta és la percepció de la Marta, que fa més de 10 anys que practica la biodansa i és pràcticament l’única facilitadora -la denominació que reben els monitors en aquesta pràctica- que treballa amb adolescents a Catalunya, una tasca que requereix una formació especialitzada que només reconeix la International Biocentric Foundation (IBF). A les etapes d’infantil i primària en molts centres ja es presta força atenció al desenvolupament emocional dels nanos, però quan arriben a secundària, lamenta la Marta, “això es perd”.

MÚSICA I MOVIMENT

MÚSICA I MOVIMENT La biodansa es practica en sessions vivencials en què, tot i que et pots arribar a moure força, no es tracta de fer exercici sinó que es va molt més enllà. De fet, el que n’extreus és molta informació sobre tu mateix, assegura la Marta: “Diguem que la biodansa és com un laboratori, les coses que ens passen en el dia a dia a les sessions també surten. Parlant pots arribar a enganyar la gent però el cos expressa vulguis o no vulguis”.

Les tres eines fonamentals de la biodansa són la música, el moviment i el grup. A partir d’una proposta musical i d’unes consignes concretes, l’objectiu és que els dansaires puguin expressar a través del moviment les emocions que se’ls van despertant.

Durant les sessions de treball no es poden fer servir cançons conegudes, ni qualsevol música, sinó que les músiques estan pautades per la IBF, que és l’organisme que gestiona la biodansa a nivell internacional. Com apunta la Marta, que és facilitadora d’una de les dues escoles de biodansa de Barcelona, Espaiviu, tenen una mena de catàleg de peces disponibles, de les quals s’han estudiat els efectes emocionals i fisiològics: “Si no ho féssim així, a l’hora de triar la música ens condicionarien els gustos personals o l’estat emocional del dia”, i això trauria precisió al taller. Per a cada tipus d’exercici tenen moltes músiques per escollir i, en funció de què volen treballar en cada sessió, els facilitadors en trien una o una altra.

Tampoc es tracta que cadascú balli com vulgui. El facilitador dóna unes consignes bàsiques i senzilles, com per exemple caminar, saltar, fer un trenet de tres o quatre persones o ballar en parella només mantenint el contacte amb un dit. Hi ha molts tipus d’exercicis: individuals, en parelles i de grup. No es requereix tenir cap habilitat especial ni forma física, perquè “no hi ha una manera de fer-ho bé o malament”, puntualitza. La biodansa és a l’abast de tothom, fins i tot de persones amb dificultat de mobilitat, com els malalts de Parkinson, amb qui la Marta també treballa des de fa anys.

TREBALL EN GRUP

TREBALL EN GRUPEl grup és el tercer element fonamental de la biodansa. No es poden fer sessions individuals o de dues o tres persones perquè consisteix a interactuar amb els altres. De fet, “com més gran sigui el grup, millor, perquè tens més persones amb qui interactuar i que et poden donar informació sobre tu mateix”. Hi ha grups regulars que fa més de cinc anys que estan junts, tot i que és interessant que s’hi vagi incorporant gent nova “per no enquistar-se”.

Això sí, durant la part vivencial de les sessions, que amb adults poden arribar a durar dues hores però amb joves no passen de l’hora i quart, no es pot parlar i és convenient que la sala no tingui miralls per no estar pendent de com et mous.

La Marta ho resumeix així: es tracta d’integrar el que sents amb el que fas, de ser més coherent amb un mateix. “I és important aprendre a fer-ho també en el dia a dia -afegeix- perquè normalment estem dissociats: pensem una cosa, en sentim una altra i en fem una altra de diferent”.

A LES AULES

A LES AULESI què en pensen els adolescents d’aquests tallers? “Ens ha servit per aprendre a confiar més en els nostres companys i a treballar en equip”. “Ha unit més el grup”. “Hem après a respectar-nos més”. “Ens pot ajudar a afrontar la recta final de curs amb més entusiasme i actitud positiva”. Aquests són alguns dels comentaris que van fer els alumnes de l’Institut Puig i Cadafalch de Mataró després d’una sessió amb la Marta. I és que els centres sobretot li demanen treballar aspectes com la integració de grup, el respecte, la discriminació...

Fonamentalment, la biodansa els ajuda a aprendre a escoltar, a acceptar i a no jutjar. Sempre es treballen aspectes positius per potenciar l’alegria de viure, el plaer per la vida i l’afectivitat, el vincle amb altres persones a través de l’amor, l’amistat i l’empatia.

Les sessions són molt útils també per als professors perquè poden treure molta informació del grup classe. Els nois i noies “són com llibres oberts -diu la Marta-, de seguida veus qui és el líder, qui té vergonya, qui està discriminat perquè ningú vol ballar amb ell...” La Marta fa set anys que treballa amb grups de manera regular i té clar que “el que els costa més als nanos és mostrar-se i diferenciar-se dels altres”. La vergonya és una de les principals barreres per deixar-se anar, tant en adolescents com en adults, per això no es força a ningú a fer res ni es corregeixen els moviments. A més, les aportacions a la roda verbal, que en diuen, són voluntàries. Es fan al principi de cada sessió i s’hi comenten les percepcions de la sessió anterior. Només hi ha dues pautes: és imprescindible parlar només d’un mateix, mai dels altres, i de com et vas sentir en aquell moment.

“Els adolescents estan en una fase de transformacions físiques i és un moment molt sa per aprendre a expressar-se amb el cos i dins d’un grup”, assegura la Marta, que lamenta, però, que majoritàriament només fa sessions puntuals, tant en instituts com en centres de joves. Reivindica que s’hauria de fer una aposta i donar més continuïtat a la biodansa per poder aprofundir més en el desenvolupament emocional dels nois i noies.

EN FAMÍLIA

També poden practicar biodansa les famílies: pares o mares amb els seus fills. Són sessions més complicades, reconeix la Marta, perquè especialment els pares estan molt més condicionats per la presència dels seus fills. “Els nanos són molt espontanis i se senten amb plena llibertat davant de les propostes, però als pares els costa més perdre les formes quan fem el mico o l’ós”, explica la facilitadora de biodansa Marta González. Sigui com sigui, el més important és que la sessió els permet disfrutar d’aquell moment amb el seu fill.

ELS QUATRE ANIMALS

ELS QUATRE ANIMALS

Les sessions de biodansa es divideixen en dues parts: la roda verbal, on es comenten aspectes de la sessió anterior, i la part vivencial, que alhora també té dues parts, una d’activació, amb exercicis rítmics per connectar amb l’alegria, i la fase regressiva, més lenta i melòdica, amb més contacte amb els altres, on es treballa més el descans i la relaxació.

Es treballa a partir de quatre animals. D’una banda hi ha el tigre, que és el foc, relacionat amb les ganes de viure, el fet de posar límits, saber dir que no, defensar l’espai vital... A l’altre extrem hi ha l’hipopòtam, que és l’aigua, i toca l’afectivitat, el vincle, la capacitat de fluir i sentir les emocions. D’altra banda hi ha la serp, que és la terra, i amb la qual es treballa la capacitat de seducció, la sensualitat, la sexualitat, saber materialitzar les idees, i, finalment, l’element aire se simbolitza amb la garsa i serveix per treballar la creativitat, la imaginació, la capacitat de veure les coses des d’una altra perspectiva.

stats