HORMONES, GUIX, ETC.

La realitat, en perill

El meu amic Benet ha tornat de viatge una mica preocupat. Ha vist museus plens de visitants més pendents de fer-se selfies davant les escultures que de les mateixes escultures. Ha vist restaurants amb famílies senceres que no parlen, cadascú amb la seva pantalleta, pendents dels comentaris que reben a les fotografies que acaben de fer de les pizzes que els han portat. Si obren la boca és per parlar dels comentaris que ja comencen a rebre de les fotos de les pizzes i per anar-se menjant les pizzes reals sense gaire entusiasme. En Benet diu que ja no és d’aquest món. El món real, diu, s’està convertint simplement en una excusa per alimentar el món virtual. La gent ho fotografia tot i ho comparteix tot, però en realitat comparteix ben poca cosa, perquè la fotografia d’un plat japonès no és el plat japonès, la de les piràmides no són les piràmides i la d’una posta de sol no és cap posta de sol.

Segons en Benet, el món virtual ens porta cap a una simplificació tan espectacular que el món real esdevindrà, ben aviat, una cosa rara i incomprensible. Com que una pintura de Caravaggio, em diu, es veu molt més bé al mòbil que no pas en la penombra de la capella lateral d’una església barroca, la pintura real esdevé decebedora. En tot cas, entrar a l’església on hi ha el Sant Mateu és l’excusa per buscar la pintura al mòbil, veure-la bé i llegir-ne un comentari que ens deixi satisfets. Posats a fer, em diu en Benet, el món real ben aviat no servirà per a res i començarem a prescindir-ne. De la mateixa manera que el cinema ja s’ha començat a inventar els primers actors i actrius fets amb animacions digitals, el món serà com un immens parc d’atraccions. Ens estem submergint, sense adonar-nos-en, en un món virtual.

Li dic que jo també he tornat de viatge amb una reflexió amb algun punt de contacte amb la seva. Més que el món virtual, li dic, el perill per a la realitat és la imitació, la banalitat de la còpia, un invent propi del turisme de masses. De la mateixa manera que La Gioconda ja només es pot veure bé a internet, perquè a la realitat del Louvre sembla que viatgis en un vagó de tren a hores punta, a Altamira van haver de fer una nova cova apta per a turistes. Al Vaticà projecten una rèplica de la Capella Sixtina amb les imatges animades. A la Xina hi ha un Kadakaisi que pretén imitar Cadaqués, però amb palmeres i canals. I Barcelona s’adapta com pot al gust dels turistes...