EN FAMÍLIA

Un premi inesperat

Comentàvem fa un temps que prometre premis és inútil en l’educació dels nens. Nombrosos estudis mostren que els premis promesos (“Si treus bones notes et compro la bici”, “Si reculls l’habitació et dono un gelat”) són contraproduents: si l’endemà no hi ha cap promesa de premi, el nen estudia o recull encara menys que al principi.

Però hi ha un tipus de premi que sí que estimula la conducta premiada: el premi sorpresa. Si a final de curs li dic a la meva filla “Com que has tret bones notes, com a premi et porto d’excursió”, això sí que farà que l’any següent estudiï encara més. A més, un premi inesperat no menysvalora la conducta de la meva filla: jo no he posat implícitament en dubte la seva disposició a estudiar, com hauria fet si hagués promès el premi abans, i ella sap que ha estudiat perquè li agrada, no pas per obtenir cap premi.

Ara, sí que menysvalora la meva conducta. “Com que has tret bones notes, et porto a la platja” equival a “Si haguessis suspès, no et portaria a la platja”. I no és veritat. No la porto d’excursió perquè hagi iniciat un programa d’incentivació a l’estudi, sinó perquè es la meva filla, i l’estimo, i sé que li agrada anar d’excursió i vull que passem una bona estona junts. La portaria d’excursió encara que hagués suspès. I, sobretot, no m’agradaria que em tractessin així. No m’agradaria que la meva dona em digués: “Com que aquesta setmana has rentat la roba, et porto al cinema”.

No, no oferiré als meus fills premis inesperats, encara que s’hagi demostrat que això els faria estudiar més. Però, ¿no hauria de fer un bon pare tot el possible per tal que els seus fills estudiïn, trobin una bona feina, triomfin a la vida? No, no “tot” el possible. Penso que hi ha uns límits ètics.

Jo ja faig el que un pare raonable ha de fer per facilitar que els fills estudiïn. Ja els porto a l’escola que em sembla més adient, ja els pago els llibres i el material, ja apago la tele (encara que jo em perdi la peli o el partit) perquè ells puguin estudiar, ja intento ajudar-los amb els deures i resoldre els seus dubtes. Però no penso arribar a les tècniques de manipulació mental per tal de fer-los estudiar encara una miqueta més.

En lloc de premi sorpresa, prefereixo dir: “Ara que s’ha acabat el curs i tenim més temps lliure, què et sembla si anem d’excursió?”