FLORS DE BACH

Deixem parlar el cos

Un reconegut educador i conferenciant britànic, amb títol de sir, diu que per a molts professors universitaris el cos és només el vehicle amb el qual porten el cap a les reunions. El fenomen no és exclusiu del professorat universitari. Som cos i ment -i cor- alhora, però sovint prioritzem la ment per sobre de cos i cor, i l’activitat intel·lectual per sobre de l’expressió corporal i emocional. Pensem que tot es resol reflexionant i que la saviesa està més a prop de la quietud que del moviment. Poques vegades comprenem i respectem com cal la necessitat de moviment de les criatures i la pròpia. Considerem més evolucionat el que sorgeix de l’intel·lecte que el que prové del cos i dels sentits. També vinculem o restringim el moviment a determinats espais i activitats, que sovint diferenciem dels aprenentatges seriosos. Ballar o fer determinats esports s’associa a passar-ho bé, mentre que llegir o escriure es relaciona amb aprendre.

Des de fa un temps, assisteixo a uns tallers mensuals on el cos és el protagonista. Es tracta d’un espai amb unes activitats pensades per aturar o silenciar la ment i deixar que el cos ens parli, a través de la quietud, el moviment, la música, el tacte i el contacte. He pogut adonar-me que el cos ens proporciona percepcions que la raó sola no podria copsar o trigaria molt més a fer-ho. I que centrar l’atenció en el cos ajuda a connectar amb el cor i millora el funcionament de la ment. A vegades hi arribo encaparrada i cedir el protagonisme al cos em reconnecta amb la meva essència i em reporta una gran placidesa.

Alguns aprenentatges resulten més fàcils i s’integren millor si els iniciem en el cos i els conduïm després cap al sentiment i la reflexió. Quan una idea no flueix, aixecar-se de la cadira i moure’s, o anar a caminar bo i pensant en la idea, és a vegades una solució magnífica perquè la idea es desencalli. El moviment activa connexions neuronals noves i pot ser un bon aliat del pensament. Hem de tenir-ho més present a casa, a les escoles i a la feina. Especialment si som cinestèsics o tenim criatures cinestèsiques, que tenen el cos com a canal preferent de recollida i processament de la informació. Però si no també. El cos és una font de coneixement i d’aprenentatge amb infinites possibilitats per explorar.