12/08/2017

‘El patufet’

2 min

Segueixo amb les versions marepitjorils de rondalles catalanes. Avui el clàssic de l’escatologia: El Patufet.

El Patufet era un menor d’edat a càrrec (MEC) amb uns progenitors hiperprotectors. Per molt que el MEC els deia que volia anar a comprar sol, ells li responien que era massa petit, que l’esclafarien, que el segrestaria un comando marcià vingut de Plutó... Un dia que la seva mare cuinava les carmanyoles de tota la setmana de sobte es va lamentar que li faltava safrà ecològic. El Patufet sabia que la seva progenitora era la més imperfecta i manipulable de tots dos progenitors i la va convèncer perquè el deixés anar a la botiga. A canvi, el MEC cantaria ben fort perquè la gent no el trepitgés. Aquesta era l’excusa oficial, però l’autèntica intenció de la progenitora era que el nen semblés tan friqui que cap marcià de Plutó volgués abduir-lo. I va funcionar.

El Patufet va anar a comprar -a la botiga van quedar-se garratibats en veure que el MEC d’aquells progenitors hiperprotectors anava sol pel carrer- i va tornar a casa abans que la seva mare infartés de patiment. Però el Patufet, que estrany!, no en va tenir prou. I va amenaçar la seva progenitora que cantaria la seva refotuda cançoneta en bucle fins que no el tornés a enviar a fer un altre encàrrec. La progenitora, després de prendre’s tres ibuprofens i de tenir una crisi nerviosa, el va enviar a l’hort on treballava el pare de la criatura amb la carmanyola del dinar. Però es va posar a ploure, el Patufet es va refugiar sota una col i es va adormir. I resulta que va tenir la mala fortuna que per allà hi va passar l’únic bou no vegà de tot el planeta i la bèstia es va menjar la col, el dinar i el Patufet.

Hores després, el pare de la criatura es va presentar a casa estranyat que ningú li hagués portat el dinar. La dona, en sentir-ho, va confessar al marit que havia actuat com una mare inconscient i eixelebrada i havia enviat el Patufet a l’hort, sense cap giny electrònic que el pogués geoposicionar. Els progenitors van buscar-lo i el van cridar per tot arreu, fins que el Patufet els va respondre amb uns versos que anticipaven la seva vocació incipient de lletrista de cançons rap: “Soc a la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou. Quan el bou farà un pet sortirà el Patufet”. Els pares van actuar com els típics progenitors hiperprotectors, i van fer cas d’aquelles instruccions absurdes, obsedits per les ganes de tornar a recuperar el seu MEC. Per sort, les instruccions van funcionar i el bou va expulsar el Patufet pel cul i els progenitors i el MEC es van abraçar emocionats. El que no sabeu és que després de desinfectar-lo li van inserir un xip sota la pell per no tornar-lo a perdre i tot seguit li van crear un canal de YouTube perquè continués fent les seves cançonetes rap.

Conte contat i no m’he traumatitzat!

stats