FORA DE CLASSE

Assignatures de pensar

L’any passat vaig fer per primera vegada l’assignatura de literatura universal. Mai m’havia preparat aquest temari i m’ho vaig plantejar com un repte apassionant. El curs incloïa totes les èpoques, des dels clàssics grecs fins als autors més contemporanis. Els meus alumnes eren una vintena llarga de primer de batxillerat.

Disposava de quatre hores a la setmana per presentar i aprofundir en el millor que ha escrit mai la humanitat. Des de Virgili, passant per Dante, Shakespeare, Molière o Dostoievski, fins a arribar a Kant o Borges. Llegíem i ho comentàvem. En general els va agradar molt, i sobretot els va fer pensar. Malauradament crec que els fem pensar massa poc. A secundària normalment no es toca mai la literatura, només al batxillerat es fa una pinzellada ràpida als autors patris, més amb un sentit de culpabilitat que de convicció.

Si un sistema educatiu vol esborrar les filosofies i les literatures és, senzillament, perquè no vol que els nostres alumnes pensin, ni avui ni demà. Si està demostrat que els alumnes, com més llegeixen, més bon rendiment acadèmic obtenen, llavors per què els fem llegir tan poc? Per què preferim socialitzar els llibres en comptes de potenciar la biblioteca personal? Per què cada vegada els fem escriure menys i per què els ho donem tot tan mastegat? Si un sistema educatiu només vol programar continguts competencials útils per al futur laboral dels alumnes, és que és cec o bé malintencionat.

En realitat, no hi ha res tan modern i trencador com defensar tot allò aparentment inútil però que els proporcionarà eines i recursos per ser cada vegada més autònoms, intel·ligents i millors persones. Per a mi, una persona intel·ligent és la que té inquietuds i es fa preguntes per entendre el món, i aquest tipus d’assignatures ajuden a aconseguir-ho. Per Sant Jordi, un alumne avorrit va començar a llegir un dels meus llibres que hi havia en una paradeta de l’institut. Quan em va veure em va dir que li estava agradant moltíssim, i fins i tot el va recomanar als seus companys. Jo li vaig proposar que se’l fes regalar o que el comprés ell, ni que fos per finançar el seu propi viatge de final de curs, però em va respondre que no, perquè en realitat no li agradava llegir. Em va quedar el dubte de què hauria fet si l’hi hagués regalat.