X. TEDÓ

Teatre i sensibilitat

Les companyies catalanes, que tenen un gran prestigi, ofereixen espectacles adreçats als infants de gran qualitat

'Papirus' és l'exitosa proposta de Xirriquiteula Teatre / XIRRIQUITEULA / CAMPI QUI PUGUI / B. REIXACH Zoom

D’actors a directors. Aquest és el camí que han agafat Cristina Garcia i Jordi Pedrós, fundadors de la companyia de teatre infantil Campi Qui Pugui. “Estàvem de gira per Espanya amb Zum-Zum Teatre i passàvem moltes estones junts. Sempre comentàvem que teníem ganes d’explicar la nostra pròpia història”, relata la directora lleidatana. Fruit d’aquelles converses van idear el seu primer espectacle, un contacontes: “Allò va ser una prova, no crèiem que seríem on som ara”. I és que aquesta companyia s’ha convertit en un referent després de ser guardonada com a millor espectacle de carrer en les dues últimes edicions de la Fira de Titelles de Lleida.

Aquell primer espectacle va agradar i cada cop rebien més peticions: “No teníem ni nom, cada cop en dèiem un de diferent, fins que va arribar un punt que vam acordar dir-nos Campi Qui Pugui, perquè anàvem de cul, tot el dia corrent!” Tot i que fan funcions en sales, estan especialitzats en espectacles de carrer: “Ens agrada més, pel contacte directe amb el públic. És un cara a cara en què els espectadors interactuen amb tu, no hi ha barreres, i aquesta funció social fa que el 80% dels espectacles que fem siguin de carrer”. Uns espectacles que són molt visuals i sense text perquè no hi hagi barreres idiomàtiques quan viatgen. El seu recurs és un humor universal que atreu petits i grans, perquè els adults no deixem mai de ser nens: “L’humor infantil o familiar agrada també a la gent gran i als joves perquè se’ls desperta el nen que porten dins, els nostres gags ens serveixen per unir totes les edats”. El ritme és frenètic, buscant l’impacte cada mig minut. Garcia destaca els beneficis del teatre per a la canalla: “No cal que parli de temes educatius, el teatre ja és pedagògic, entens coses de la teva vida, les sents i t’emociones en grup”.

LA FORÇA DEL DIRECTE

“El teatre aporta el mateix que qualsevol art, és com anar a un concert o a una exposició. Veure un espectacle en directe té una força que no té la pantalla, que malauradament ocupa bona part de l’oci dels infants. El teatre aporta veritat; és una gran mentida però la representació és real”, afirma Dani Carreras, director artístic de Xirriquiteula Teatre. Aquesta companyia acumula més de trenta anys de trajectòria i ha sigut clau, juntament amb d’altres, en la internacionalització del teatre català gràcies a l’espectacle 'Papirus', que han representat arreu del món. “És un teatre per a tots els públics però tenint present que el nostre públic són els infants, que han de disfrutar”, assenyala Carreras, que defuig les etiquetes a l’hora de definir el tipus d’espectacle que fan: “Les nostres creacions artístiques es fan pensant en les sensibilitats dels nens, però etiquetar-nos és difícil: hi apareixen valors, però fer pedagogia no és el motor. Si alguna cosa ens pot definir és l’eclecticisme, anem investigant per trobar noves formes”.

TEATRE EN HORARI LECTIU

L’Escola Baldiri Reixach del barri de Gràcia, a Barcelona, fa vuit cursos que va introduir el teatre en horari lectiu en una aposta per donar a la cultura un paper protagonista en el dia a dia del centre. Després d’una prova pilot, la direcció va obrir una plaça per encarregar-se de la gestió del teatre: “Volien impulsar aquest projecte i vaig demanar plaça en aquesta escola, perquè soc professora d’educació especial però tinc un postgrau en didàctica teatral i 45 anys d’experiència com a actriu i 20 com a directora”, explica Mercè Sesé, que coordina l’activitat. Els alumnes de 2n a 6è es divideixen en dos grups i una hora a la setmana fan teatre per representar entre els tres trimestres un total de deu obres. “Els de segon fan adaptacions de contes tradicionals, que sovint proposen ells”. A tercer arriba la poesia, a quart fan novel·les i a cinquè els Pastorets i alguna obra relacionada amb els drets humans. Tot aquest bagatge teatral aporta innombrables beneficis als infants: “Mostrar-se, assumir responsabilitats, treballar en equip, conèixer nou vocabulari i afermar estructures lingüístiques són algunes de les virtuts de fer teatre”.