OLGA VALLEJO

Teràpia amb ulleres de realitat virtual

Les noves tecnologies també s’estan mostrant imprescindibles en el món de la salut: per exemple, per ajudar a superar fòbies, ansietat i altres trastorns

Una sessió de teràpia a l'hospital de la Vall d'Hebron / VALL D’HEBRON Zoom

Fa gairebé un any el servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron posava en marxa una prova pilot per analitzar la utilitat de la realitat virtual en el tractament del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). La iniciativa, en col·laboració amb l’empresa Psious, va rebre el premi Mobile Word Capital Barcelona a la innovació tecnològica a les VIJornades R+D+I TIC Salut i Social.

La realitat virtual permet fer servir entorns hiperrealistes per afavorir la concentració dels pacients. En aquest primer assaig hi participen persones adultes, a qui es vol tractar el trastorn sense fer servir fàrmacs. L’objectiu final és reduir el temps de tractament i aconseguir els mateixos resultats que amb el tractament farmacològic. Vanesa Richarte, psiquiatra i coordinadora del programa de TDAH a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en fa una valoració positiva tot i que encara estan en una fase de reclutament de pacients. “Es parteix de la hipòtesi que el mindfulness pot ser útil a través de la realitat virtual per a pacients adults amb TDAH”, comenta la doctora. Fins ara s’ha demostrat que tant el mindfulness com la realitat virtual són tècniques que per separat funcionen per a fòbies, trastorns d’ansietat i altres trastorns mentals. “Esperem que la resposta sigui positiva i després podem generalitzar-ho a la població més jove”, conclou Richarte.

"Fins ara s’ha demostrat que el mindfulness i la realitat virtual són tècniques que per separat funcionen per a fòbies, trastorns d’ansietat i altres trastorns mentals"

Vanesa Richarte - psiquiatra

NOUS TEMPS

A la consulta de la psicòloga M. Luisa Ferrerós els sorgeix la necessitat d’adaptar les teràpies psicològiques que fan amb nens a la seva realitat actual: “Són nadius digitals, acostumats a tenir molts inputs visuals i auditius. Les criatures estan sobreestimulades i necessiten molt més que els materials amb què treballàvem fins no fa gaire. Les noves tecnologies ens ofereixen eines amb millors resultats i més ràpids”, explica. I, a més, es redueix la fractura generacional i les teràpies flueixen fàcilment. Aquest és un dels motius pels quals a la seva consulta fan teràpia en nens i adolescents amb ulleres 3D, per superar bullying, fòbies, situacions d’ansietat o TDAH.

"Les noves tecnologies ens ofereixen eines amb millors resultats i més ràpids"

M. Luisa Ferrerós - Psicòloga

A la Isabel (13) li van diagnosticar dislèxia amb 6 anys. Des de llavors la tracten a la consulta de M. Luisa Ferrerós, que el curs passat els va proposar fer una teràpia amb ulleres de realitat virtual: “Ens va comentar que podia ser positiu de manera puntual -comenta la Maribel, mare de la Isabel-. Ha sigut una experiència molt positiva. L’entorn hiperrealista li ha permès posar-se en situació de forma real des d’altres punts de vista”. La Maribel considera que a les escoles sovint tracten la dislèxia com un problema quan no ho és, perquè només tenen un ritme d’aprenentatge diferent i necessiten eines que els ajudin a gestionar-ho. Aquesta percepció fa que moltes vegades els alumnes dislèxics no puguin llegir en veu alta a classe. A la teràpia, la Isabel ha llegit en públic: la realitat virtual l’ha ajudat a superar aquesta por i hi ha fet front posant-se en situació.

CONTRA EL ‘BULLYING’

A les teràpies contra el bullying, un cop tenen les ulleres ho viuen com si fossin allà: entren a l’escola, tothom els mira, senten que fan comentaris… Els nanos tenen diferents opcions per poder actuar. Assagen noves actituds en un entorn controlat. Quan ho entrenen diverses vegades i es troben en situacions reals, són capaços de dominar l’escenari i transmetre seguretat. Això fa que els altres deixin de ficar-se amb ells. El programa els permet utilitzar diversos escenaris, la terapeuta pot augmentar o disminuir la freqüència del que passa dins de la teràpia, i alhora estan connectats amb uns sensors que mesuren la freqüència respiratòria i cardíaca, uns traductors fisiològics que els permeten saber el que realment els angoixa. “És útil amb les criatures a qui els costa expressar i exterioritzar el que senten”.