JUDIT MONCLÚS

Quan han d’aprendre a llegir?

¿Hi ha una edat en què la canalla ha de saber llegir i escriure sí o sí? Els experts recomanen flexibilitat i adaptar-se al ritme de cada infant. D’aprendre segur que n’aprendran. Però quan toqui i sense pressions

Quan han d’aprendre a llegir? / GETTY Zoom

A l’hora de triar escola per als seus fills molts pares posen a la balança moltes variables, com ara quan ofereix l’inici de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. I és que hi ha corrents que asseguren que no és necessari que els infants aprenguin a llegir i a escriure abans dels sis anys i que l’etapa de l’educació infantil hauria de ser més flexible. D’altres, però, creuen que com més aviat n’aprenguin més preparats sortiran de l’escola. ¿És un fet determinant a llarg termini l’edat en què s’ha après a llegir?

“Caminar és un aprenentatge complex. Tothom reconeix que per caminar cal una franja àmplia de temps per al desenvolupament i l’aprenentatge, així com que tan bon corredor pot ser qui ha començat a caminar als deu mesos com qui ho fa als quinze”. Amb aquesta reflexió Montserrat Fons, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Barcelona, i membre del grup de recerca Plural (Plurilingüismes Escolars i Aprenentatge de Llengües), compara el fet de començar a caminar amb el d’aprendre a llegir. “Per aprendre una qüestió tan complexa com és llegir i escriure cal, entre altres coses, temps. Tots sabem que dedicar temps al que un es proposa no lliga amb els valors predeterminats de rapidesa de la nostra societat tecnificada, per això potser es fa difícil entendre i fer entendre que el procés de coneixement del codi escrit, àmpliament estudiat i contrastat, es desenvolupa entre els 4 i els 7 anys i que, malgrat que en aquest moment inicial s’adquireix certa autonomia, cal tenir present que el procés no s’ha acabat”, adverteix.

Maria Vinuesa, mestra d’infantil i membre de l’equip directiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, relaciona el fet que els pares demanin que els nens aprenguin a llegir i a escriure com més aviat millor amb la idea que aquest aprenentatge es considera fonamental socialment. “És així, però confonem els termes: que sigui important no vol dir que com més aviat el fem el nen progressi més. Als cinc anys els infants han de fer altres tipus d’activitats que no se centrin només en l’aprenentatge específic de la lectura i l’escriptura. El que sí que cal és que hi estiguin en contacte i tinguin un entorn ric en propostes lingüístiques per adquirir habilitats que després els facilitin aquest aprenentatge”, assegura.

El nostre cervell està preparat per llegir, parlar, escriure, escoltar... Hem de regar-lo perquè creixi, maduri i connecti les neurones

Núria Pedrós - Doctora en pedagogia

Aquesta idea coincideix amb el punt de vista de Núria Pedrós, doctora en pedagogia i membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya: “Hi ha necessitats que reflecteixen el que es viu a casa. Un ambient que faciliti l’esport perquè els pares són esportistes farà que el nen aprengui més aviat a anar en bicicleta, per exemple. El mateix passa amb la lectura. S’ha de fomentar. El nostre cervell està preparat per llegir, parlar, escriure, escoltar... Hem de regar-lo perquè creixi, maduri i connecti les neurones”.

MÉS ‘COM’ QUE ‘QUAN’

L’escola pública El Martinet de Ripollet només té tretze anys d’història. Com explica la seva directora, Isabel Trias, des dels seus inicis ha tingut un interès especial per un projecte pedagògic que s’adeqüés a les “necessitats del segle XXI, trencant molts esquemes del que és l’escola convencional”. El seu tret identitari és que s’estructura en comunitats: de petits (on s’agrupen els alumnes de 3 a 5 anys), de mitjans (de 6 a 8) i de grans (de 9 a 11). “Volem ser molt respectuosos amb els processos d’aprenentatge. Com que cadascú és únic, cadascú té el seu temps. Si ho fa d’una manera que li sigui significativa és igual que ho faci abans o després”, explica Trias. En el cas concret de la lectura, afirma que dels 3 als 5 anys la relació amb el codi escrit ha de ser dins un context natural, “però és bàsicament a partir dels sis anys, perquè hi ha fonaments de maduració evolutiva, quan els nens s’obren més a conèixer el món que els envolta, i les lletres són una porta per aprendre”.

L’equip de mestres de l’escola La Rambleta del Clot de Barcelona també apunten que l’aprenentatge de la lectura no ha de ser un objectiu prioritari a l’educació infantil. “Durant el primer cicle d’educació primària, en general, és quan madurativament l’infant està més preparat per a la lectura. Tot i això, cadascú l’assoleix al seu ritme i l’escola ha de reforçar aquest aprenentatge”, assenyala Maite Lafuente, directora del centre, que també reconeix que hi ha pares que s’angoixen si el seu fill no llegeix en finalitzar l’educació infantil.

MÈTODES DINÀMICS

A l’escola Montessori-Palau de Girona, la lectura i l’escriptura es comencen a treballar després d’haver treballat el llenguatge oral. Segons explica Montse Julià, directora del centre, abans que els alumnes comencin a llegir s’incideix molt en la consciència fonològica. Aquesta metodologia treballa amb jocs lingüístics, partint de la paraula, amb mots que rimen, passant per la síl·laba i fins a arribar al fonema. “Montessori respecta molt el funcionament del nen, i la manera com presentem les activitats està totalment relacionada amb les característiques psicològiques de cada edat. A infantil tenim en compte que en aquesta etapa l’infant necessita molt d’ordre però li encanta el llenguatge i el moviment”, apunta Julià.

En aquest centre els alumnes de 2 a 6 anys aprenen junts a la mateixa aula. La lectoescriptura se’ls presenta d’una manera multisensorial: primer amb lletres de paper de vidre, després amb alfabets mòbils i finalment amb una caixa d’objectes fonètics “que fan que el nen s’adoni que ja sap llegir”. Com suggereix Julià, d’alguna manera s’aprèn a escriure abans que a llegir, ja que abans d’incidir en la lectoescriptura a Montessori es treballen moltes destreses motrius prèvies. “És una preparació indirecta per al llenguatge -diu-. En aquest cas no els obligues, ells trien, però hi ha gent que pensa que no se’ls ha de donar aquesta opció, i jo crec que llavors se’ls impedeix d’arribar a una oportunitat que els pot interessar”. En aquest sentit, segons la pedagoga Núria Pedrós el bon mètode és el que no es recorda: “Ha de ser alegre, visual, que el nen el visqui. Allò de «La letra con sangre entra» s’ha acabat”, conclou.