Pep Molist

“Ser pare no és fer una cursa”

Bibliotecari, escriptor i pare de la Laia, d’11 anys. És autor de ‘Les quatre estacions d’en Bruc’ (Pagès), ‘Els tres animals’ (Takatuka) i ‘Dins del mirall, la literatura infantil i juvenil explicada als adults’ (Graó), entre altres llibres

Pep Molist és bibliotecari i escriptor / CÈLIA ATSET Zoom

Com més s’allargui la infantesa millor. No cal precipitar que els nens es facin adults, ja tindran tota la vida. De vegades es cremen cartutxos molt ràpid.

Explica-m’ho.

Passa a les biblioteques o al teatre, on els pares duen nens cada vegada més petits. No crec que sigui bo. Cal dur-los-hi quan tenen l’edat que toca per entendre el que veuen. Si no, s’hi avorreixen i poden acabar generant rebuig. Cal no forçar les coses. Ser pare no és fer una cursa.

Què et costa?

Posar límits. Costa posar-ne en l’ús de les pantalles. Aquí és on hi ha més topades. A més, en el cas dels mòbils és molt difícil predicar amb l’exemple.

Gran veritat!

El món ha canviat, i nosaltres, que vam néixer en un món amb poques pantalles, volem limitar el món on han nascut els nostres fills, que n’està ple. És una lluita estranya. És difícil prendre decisions sobre coses que no saps ben bé cap on aniran.

De què et sents especialment satisfet?

D’haver passat moltes hores al costat de la meva filla. Gairebé cada dia l’he anat a buscar a l’escola i hem dinat a casa. No he tingut fills biològics i no ho puc comparar, però amb la meva filla, com que no hi havia un vincle biològic, ens vam esforçar per crear-lo, i això vol dir que hi vam dedicar molt temps. En les famílies amb fills biològics tendeix a donar-se per fet aquest vincle. Una adopció fa que hagis de reforçar els lligams i això et regala molts moments únics.

Què et preocupa?

Tots voldríem que els nostres fills visquessin una vida sense gaires dificultats, però justament les dificultats els fan créixer. Es tracta d’anar dia a dia, d’oferir-los el millor que els puguem oferir i ja es veurà.

Cert.

Sovint ens costa posar-nos en el lloc del nen. Vivim en mons molt diferents i sovint cal negociar. Intentar trobar acords no deixa de ser una manera d’acostar-se al món dels fills.

¿Un regal que t’hagi fet la teva filla?

Un dia em va dir una frase que em va encantar, em va parlar d’una dona que menjava mitjons. Em va agradar tant que vaig escriure aquesta història.

Què passa si els fills no llegeixen?

La lectura té una gran competència, hi ha moltes altres coses que intenten aconseguir l’atenció dels fills i tampoc no ens hem d’estirar els cabells si un nen no és lector. A vegades faig xerrades sobre com contagiar la lectura als nens i sí que podem fer algunes coses.

Quines?

Llegir junts a la nit o tenir el costum d’anar a la biblioteca, però no hi ha una fórmula. El repte dels pares és que, quan el nen hagi de decidir què vol fer, la lectura sigui una opció que tingui present.

Llegir amb nens és especial.

Es crea un triangle fantàstic entre el pare, el nen i el text. És una manera increïble de relacionar-te amb un fill. Es viuen moments molt especials, quan esteu tots dos envoltats de silenci i quan durant una estona sembla que no hi hagi res més al món.