Família 16/09/2017

Educació ambiental des de ben petits

Quan cal començar a educar les criatures en matèria de sostenibilitat? Doncs des del primer moment i sempre predicant amb l’exemple

5 min
Educació ambiental des de ben petits Fins mai més,  paper de plata!  Transmetre’ls valors mediambientals

El progenitor més o menys ecologista -amb una certa consciència ambiental, si més no- transmet als més petits de casa el respecte a l’entorn i els hàbits que comporta. Els ensenya que les plantes no es fan malbé, que els animals es mereixen que els estimem i, una mica més endavant, que el planeta té uns límits i que convé cuidar-lo. Un dels vessants quotidians de l’educació ambiental casolana és el que pares i fills amb dos dits de front fan o haurien de fer amb els residus, i que comença, com residu, per erra: reparar, reutilitzar, reduir i, quan s’hagin generat deixalles tot i haver fet tot això, separar-les -llençar-les al cubell que toqui- per poder reciclar-les. Si a casa hi ha un compostador, la criatura voldrà abocar-hi brossa orgànica i voldrà remenar-lo com el pare i com la mare. Visca!

Família a part i més enllà de l’escola, moltes institucions, empreses i entitats públiques i privades enriqueixen la cultura ambiental de les noves generacions. Una mostra d’això és el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, que gestiona els de gairebé tots els municipis de la segona comarca més poblada del Principat, que l’integren juntament amb el Consell Comarcal. També desenvolupa, però, una intensa activitat per transmetre valors i costums verds als futurs adults. Per què ho fa? “El més important és saber quins residus reculls -respon el president, Ricard Torralba, alcalde de Sant Llorenç Savall-, i això depèn exclusivament del que els ciutadans aportem als contenidors. Els esforços en l’educació ambiental els prenem com una inversió cap a una ciutadania futura més conscienciada i convençuda. Treballem perquè, des de ben petits, eduquem ciutadans sensibilitzats en la importància que tenen els residus i la seva correcta gestió”.

FORMAR FILLS, PERÒ TAMBÉ PARES I MARES

Ofereixen formació als col·legis des del 2009, si bé recorden que els governs locals ja ho feien. “Des de llavors hem anat ampliant les activitats i configurant un Programa d’Educació Ambiental orientat a facilitar el coneixement dels residus als centres. Val a dir -precisa Torralba- que avui en dia totes les escoles ja tenen incorporats valors ambientals en els seus projectes educatius, i la sensibilitat pel medi ambient es tracta transversalment en les activitats”. En aquest sentit, afegeix, “el Consorci vol complementar l’activitat diària dels centres amb noves propostes que siguin atractives, dinàmiques i motivadores”. “Intentem sorprendre el nen perquè, quan arribi a casa, ho expliqui a la família. Per altra banda, també ajudem a incorporar noves rutines dins el funcionament de l’escola (compostatge, reduir el menjar que es posa al plat, esmorzars sense residus, etc.) perquè l’infant les pugui traslladar amb normalitat a casa”, afegeix.

Més de 7.000 alumnes participen cada curs en més de 200 sessions. El catàleg aplega mitja dotzena de tallers que s’adapten a cada edat, des d’educació infantil fins a secundària. La joia de la corona és la visita a un equipament amb capacitat per tractar 245.000 tones d’escombraries genèriques (les del contenidor gris) i 20.000 més d’orgàniques: “L’activitat estrella del programa són les visites al Centre de Tractament de Residus (CTR) de Vacarisses, que rep més de 90 visites durant el curs i té una valoració excel·lent dels mestres i els nens, que repeteixen any rere any”, comenta el president del Consorci. Atrau, cada any, 3.000 nois, prop de la meitat del total, i organitza, també, visites per a professors.

Fins mai més, paper de plata!

El Consorci per a la Prevenció de Residus del Vallès Occidental va proposar a totes les escoles de la comarca que les classes que ho volguessin rodessin vídeos en què presentessin alguna acció que es faci a cada centre per generar menys residus i reciclar els que produeix. El concurs I tu, què fas per reduir residus? es va convocar amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que se celebra a finals de novembre, i hi van participar 34 grups de 13 col·legis, o sigui, un miler de nois. Les seves creacions audiovisuals es poden veure al canal de YouTube de l’organisme, que, al febrer, va regalar a cada concursant un embolcall reutilitzable per a l’esmorzar, molt més conegut per la marca Boc’n’Roll i enemic declarat del paper d’alumini, que convé evitar. “Per a la setmana d’enguany, estem treballant repetir l’activitat gràcies a l’èxit obtingut”, avança el responsable tècnic del Consorci, Joan Fresno.

Amb prop de 1.800 participants, l’altra activitat més concorreguda és el desplaçament de la deixalleria mòbil a l’escola, orientada als més menuts. Altres opcions a domicili són la fabricació de sabó amb oli usat o les sessions per aprendre a compostar al pati. Els estudiants dels últims cursos d’ESO o batxillerat poden produir biogàs (metà) amb brossa orgànica a la planta de Can Barba, a Terrassa.

El responsable tècnic del Consorci, Joan Fresno, subratlla què es pretén amb l’obertura als escolars de Coll Cardús i Can Barba: “No només els ensenyem les escombraries: hi fem activitats i tallers perquè entenguin tota la problemàtica des de l’inici del residu, quan ells llencen la brossa”. La responsable de comunicació del Consorci, Txell Vañó, destaca: “Hi visualitzen tot el que comporten els residus. És molt impactant per als nens veure el CTR en funcionament”. Fresno posa en valor, també, l’experiment sobre generació de biometà a Can Barba: “L’activitat és única a Catalunya i permet als alumnes fer el seu propi digestor de residus al laboratori i veure com genera biogàs”.

I encara hi ha un taller més. 'El menjar no és per llençar' consta de tres sessions: una de teòrica, una altra en què el grup analitza les escombraries reals del centre, i la tercera i última lliçó, també pràctica, en la qual s’incideix en la prevenció. “Amb aquesta nova activitat orientada als infants -detalla Joan Fresno- volem que coneguin els perquès del malbaratament i que aprenguin com el poden evitar a casa i, també, a l’escola, amb activitats de quantificació del que es llença al menjador. Complementa un altre projecte que duem a terme a 17 escoles, 'Recooperem', d’aprofitament d’aliments sobrants de la cuina”. Amb la col·laboració de les empreses de servei d’àpats, tot el menjar no servit s’envasa, es congela i es reparteix a famílies vulnerables.

CAVALL DE BATALLA

“En els últims anys, el malbaratament d’aliments és una de les nostres prioritats. Hi hem treballat amb ciutadania, restaurants, empreses de càtering, menjadors col·lectius i, des de fa un any, també a les aules”, apunta el president del Consorci, i ho justifica: “Ens interessa fer visible als infants i les seves famílies un tema que sobrepassa l’àmbit ambiental, ja que és, també, un problema social i econòmic”.

Lluny del cofoisme corporatiu, la institució es fixa en la feina pendent: “Tenim l’objectiu -remarca Ricard Torralba- d’aconseguir ser un recurs educatiu de qualitat per a les escoles, que incorporin anualment les nostres activitats. En aquest sentit, gran part de les de la comarca participen en alguna activitat, però encara tenim recorregut per fer-nos conèixer i ser el referent en el món dels residus”. El preu no serà un obstacle: totes les propostes són de franc.

Transmetre’ls valors mediambientals

“Els nens i les nenes d’avui passen la major part del seu temps en espais tancats, asseguts, mirant una pantalla i, pràcticament, ja no gaudeixen de moments de joc autònom a l’aire lliure. Estar a l’aire lliure, en interacció directa amb la vida, hauria de ser un dret fonamental de la infància”. Així es presenta Educar en verd. Idees per apropar els nens i les nenes a la natura, escrit per Heike Freire Rodríguez, publicat per l’editorial Graó el 2011, traduït a cinc idiomes i que, per cert, podeu fullejar a Google Llibres en bona part. Llicenciada en psicologia i en filosofia per la Universitat de ParísX, Freire ha assessorat el govern francès des del seu Institut d’Educació Permanent; és experta en infància i innovació educativa, periodista i escriptora. I, sobre el llibre, explica: “El més meravellós va ser la forma en què un llibre, elaborat després de moltes hores de solitud davant d’una pantalla, funcionava com un catalitzador d’alguna cosa que era en l’aire des de feia molt temps, i va acabar sent una mena d’imant que em va portar a conèixer moltes persones amb inquietuds idèntiques”.

stats