Embaràs 01/04/2017

Sexe i embaràs, un binomi possible

Els canvis físics i psicològics durant l’embaràs poden modificar les relacions sexuals, però encara hi ha molts falsos mites sobre el període de gestació que cal aclarir

Laura Pinyol
5 min
Sexe i embaràs, un binomi possible

L’embaràs és un període ple de canvis físics i psicològics que poden modificar les relacions sexuals. Però no hi ha cap raó científica que avali el canvi de l’activitat sexual durant la gestació. És a dir, si l’embaràs és normal no hauria de ser necessari que s’alteressin o s’interrompessin els hàbits sexuals, tret que siguin molestos o resultin desagradables per a l’embarassada.

Els canvis hormonals en l’embaràs poden produir efectes diferents en la sexualitat de la gestant: des de l’augment de la libido fins a l’efecte contrari. Però “l’expressió sexual és una part normal i saludable de la conducta humana i, per tant, també ho hauria de ser en la dona embarassada”, assegura la doctora Montserrat Mestre Costa, ginecòloga i obstetra de l’Hospital Universitari Parc Taulí i màster en sexologia i salut sexual per la UB.

En el primer trimestre, les nàusees, els vòmits i el cansament poden disminuir l’apetència sexual. A més, moltes dones experimenten canvis precoços en algunes parts del cos com en els pits, que poden produir certa sensació de dolor. Tanmateix, la majoria d’aquests símptomes se superen a partir de les deu o dotze setmanes.

Els canvis fisiològics en el segon trimestre, com un augment de la congestió dels teixits que envolten la vagina, fan que algunes dones notin més excitació sexual i més satisfacció: “L’augment de la irrigació sanguínia pot provocar més sensibilitat a la zona genital i un augment del flux vaginal”, explica Carme Sánchez Martín, la codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona, psicòloga i màster en sexologia, que fa que algunes embarassades tinguin “orgasmes més intensos”.

En el tercer trimestre, l’abdomen és quan creix més. Durant aquest últim tram és probable que les posicions per al coit hagin d’adaptar-se amb canvis posturals i calguin altres estímuls per gaudir de la sexualitat.

Tot i això, hi ha altres canvis com l’augment de pes, l’alçada uterina, el volum de les mames, entre d’altres, que poden intervenir “en la percepció de la imatge corporal, estat d’ànim o físic de la dona embarassada” a l’hora de practicar sexe, segons la doctora Mestre. Com sempre, i en cada cas és diferent, hi ha dones que viuen la seva transformació com un alliberament. Segons la psicòloga Marina Castro, que dirigeix una clínica a Girona com a terapeuta sexual i de parella, “la disminució dels complexos físics, perquè estan justificats, com el pes o la panxa, fa que s’alliberin de les seves manies i puguin gaudir del sexe d’una manera més plena”.

Ara bé, hi ha un factor decisiu que és el “desconeixement” sobre si l’activitat sexual “pot afectar el fetus”.

FALSOS MITES

Aquí entren en joc una sèrie de falsos mites que convé desmentir: durant la penetració, el penis pot danyar el fetus; la penetració pot produir ruptura prematura de membranes; el coit pot provocar un avortament espontani o una acceleració del part. En aquest sentit, la doctora Mestre és taxativa. “No hi ha contraindicacions per mantenir relacions sexuals si el curs és normal”, només en comptades excepcions, quan es produeixen símptomes com “el sagnat vaginal, la placenta prèvia, si hi ha amenaça de part prematur o ruptura prematura de membranes” o en altres circumstàncies especials, com en casos de malalties de transmissió sexual (VIH, Zika, clamídia, etc), que caldria la utilització de preservatiu, explica.

Però, fins i tot en els casos en què està desaconsellat el coit per complicacions de l’embaràs, Marina Castro recomana mantenir “una estona de sensualitat i erotisme per enfortir el vincle entre els futurs pares, perquè l’arribada d’un fill és un trasbals molt gran”.

Des de l’Institut de Sexologia de Barcelona, Carme Sánchez explica que sovint són els homes els que experimenten “aquesta por” de perjudicar el nadó, però “no han de patir: el fetus està perfectament protegit pel líquid amniòtic i l’úter està fortament segellat”. “Encara existeix un cert tabú amb aquesta etapa de la vida de la dona” però cal “empatia i comunicació” per “enfortir el vincle afectiu i sexual amb la parella” aprofitant que el sexe “allibera estrès, ajuda a sentir-se animada i desitjada” també durant la gestació, exposa Sánchez.

SEXE, ESTÍMULS I AFECTIVITAT

“No cal ser reduccionistes i centrar-se només en el coit”, recomana Carme Sánchez “ni durant aquesta època de la vida ni en la resta!” La sexualitat no és només genitalitat. En una relació sexual hi intervé tot el cos i una parella pot compartir sentiments d’intimitat, amor i sexe sense l’obligatorietat del coit. Això sí, l’orgasme, “a més de donar plaer”, pot ajudar a mantenir “l’elasticitat i la flexibilitat dels músculs pèlvics”, imprescindibles per al part.

La doctora Mestre posa en context diferents maneres d’entendre la sexualitat. Tradicionalment la sexualitat humana s’havia descrit mitjançant un “model lineal en què les fases de resposta sexual són: excitació, plaer, orgasme i resolució, com a consecutives”, segons les tesis dels investigadors William H. Masters i Virginia E. Johnson ( Human sexual response, 1966). Però, en canvi, sembla que la dona segueix un model de sexualitat “no lineal” en què la resposta sexual “es pot activar a través d’estímuls interns o externs o pel desig espontani a partir d’una predisposició psicofisiològica adequada”. Aquest model és descrit per R. Basson, el 2002. Per a la doctora Mestre és ben possible que la dona “tingui desig de més proximitat i connexió amb la parella i que incrementi la sexualitat”. De fet, la dona i la seva parella viuran la sexualitat durant l’embaràs d’una manera estretament lligada a la seva “vivència prèvia”, recorda la psicòloga Carme Sánchez. “Encara és la seva amant, encara que s’estigui preparant per al rol de ser mare”, afegeix.

PARLAR, PARLAR I PARLAR

La passió, l’afecte, l’erotisme i la sexualitat en una parella és “un continuum ”, diu Sánchez, i segons els moments vitals, tenen més importància “uns aspectes que els altres”. A l’Institut de Sexologia de Barcelona, que, des de l’any 1996 ofereix serveis integrals relacionats amb la sexualitat humana i les relacions de parella, fan una recomanació dirigida específicament als pares: “Molts homes se senten una miqueta temorosos amb la pràctica sexual perquè viuen l’embaràs amb respecte i misteri, sobretot quan és el primer”. Per això el consell és “parlar de sexe, de manera tranquil·la, per readaptar-se tant pel que fa a freqüència com a postures i conductes; això ajuda a millorar el sexe i a desfer malentesos”.

No hi ha res pitjor, posa d’exemple Sánchez, que “la incomunicació porti a pensar «No l’atabalaré ara amb el sexe, que va molt cansada» i que l’altra ho entomi com un «Ja no li resulto gens sexi»”. La solució és “comunicar-se i empatitzar” perquè “cada parella, cada embaràs i, sobretot, cada dona és diferent”.

I com ho fem?

L’única regla que hauria de prevaler és la comoditat de la gestant, en el benentès que no té res a veure el primer trimestre amb el tercer, quan la mobilitat de la dona és més limitada. Això sí, les endorfines alliberades amb l’orgasme beneficien tant la dona com el fetus. Algunes de les posicions més recomanables són:

  • De costat o en posició fetal per evitar la pressió sobre l’abdomen. La parella es col·loca darrere.
  • La dona sobre l’home, així controla el seu pes, el grau de penetració i la intensitat de l’acte sexual.
  • De quatre grapes. Redueix també la pressió sobre l’abdomen però pot resultar incòmoda quan la panxa ja és molt voluminosa.

Els coixins són uns grans aliats per trobar posicions còmodes i sempre es poden seguir utilitzant joguines sexuals com plomes i olis de massatge per a una òptima estimulació sensorial.

stats