Som la llet

Alba Padró i Arocas

El no negoci de la lactància (o els punts sobres les is)

-

Fa unes setmanes que va aparèixer en el bloc d'un pediatra aquest tema, em va posar de mala llet però vaig callar, però dilluns va a aparèixer altre cop pel ciberespai en un altre bloc i ja no m'he pogut resistir!

-Quan un no sap de que parla es mou en terreny relliscós i és pot fotre una castanya de por! I en aquest cas l'autor o l'autora del bloc se la fot i de morros!

Les assessores de lactància arribem a ser assessores després de ser mares, per tant la majoria tenim una feina abans de ser assessores. Una feina que ens dóna de menjar i que ens permet viure.

L'assessoria de lactància en la gran majoria de casos és un voluntariat, oferim els nostres coneixements i el nostre temps a canvi de res material o tangible. Hi ha qui és voluntari d'una gossera, d'una residència d'avis, d'un casal, de la Creu Roja.... I és evident que el voluntariat sigui quin sigui no ens paga les factures. Ja ens agradaria poder virure del que ens agrada!

Si us dic la veritat ser voluntari et fa perdre diners i molt de temps. El temps és del de menys hi ha qui mira les obres i perd el temps o qui es passa tres hores alFacebooki perd el temps o qui es toca els dallonses i perd el temps... Però les assessores de lactància en la majoria de casos perdem diners per ser assessores.

És utòpic pensar que ets assessora per generació espontània, que de cop desprésde ser mare i alletarxtemps ja saps solucionar els problemes de totes les mares lactants del planeta. És com pensar que si per comprar-te un cotxe fossis mecànic o per tenir un ordinador fossis programador! Les assessores es fan i es formen en cursos de formació específics. I sí i això val diners: val diners llogar un espai, val diners prepara el material, val diners pagar als professors.... Per tant les assessores paguen la seva formació per ser voluntàries.El pròxim curs d'assessores de FEDECATA,que començarà d'aquí a unes setmanes, val uns 300 euros. Sí és pasta o sé, però us penseu que la federació és fa rica per fer el curs??? Per cert l'autor de l'entrada parla de curosos gratuïts per ser assessora, ja em pot dir quins!

Doncs ja tenim a l'assessora formada i amb el títol sota el braç. Amb els anys, el temps i la pràctica es pottreure'sel títold'IBCLC, aquí teniu més informació del què és. I què ha de fer? Doncs pagar, fer-lo, aprovar-lo i renovar-lo cada 5 anys i cada renovació vol dir tornar a pagar.

Si ets una assessora com en el meu cas que no visc de l'assessoria, i sou una mica llestos, no hi veureu la gràcia per enlloc.

Per si us ho pregunteu o ho desconeixeu als grups no cobrem a les mares i no rebem cap mena de retribució per la nostra feina. Jo no cobro res quan faig d'assessora d'ALBA lactància, o per fer aquest bloc ni per atendre les consultes de lactància a través del mòbil d'ALBA omailsque m'arriben. Ho faig per amor a l'art com un munt més de dones meravelloses que conec.

Quan he cobrat quelcom relacionat amb la lactància?En primer lloc quan faig formació d'assessores, transmetre els meus coneixements val diners i és així en el món de l'assessoria o en qualsevol altre tipus d'aprenentatge. O us van regalar les pràctiques del carnet de conduir?

En segon lloc quan he fet visites domiciliàries. En els últims dos anys he fet 4 o 5 visites d'aquesta mena, cobo 50 euros per visita d'un durada mínima de dues hores i posreriorment hem poden trucar de manera il·limitada. Feu números i veure com en sóc de rica per l'assessoria de lactància.

Si és cert que hi ha companyes que es dediquen a fer atenció domiciliaria:doules,IBCLS... i sí éscert que moltes si dediquen com a primera feina. I sí, és clar que cobren, en primer lloc perquè com he dit el seu temps val diners i en segon perquè els seus coneixements els costen pasta. Perquè, autor o autora del bloc, la lactància no és un procés fisiològic, ni és natural ni és pur instint com t'atreveixes a aventurar. La lactància és ciència i a alletar no se'naprèn per art de màgia, ni per simple instint.

Per sort les mares poden triar què volen, una assessoria gratuïta en forma de grup de suport o una assessoria remunerada i individualitzada a casa seva.

El que seria fotut es poder contar només amb aquesta última opció! Però per sort cada vegada hi ha més grups de suport i més assessores formades que segueixen fent aquesta feina de manera altruista i assessores idoulesque poden pagar les factures fent la feina que els agrada.

*Fotos d'Eulàlia Torras