Som la llet

Alba Padró i Arocas

La creació de la Via Làctia

.

La lactància forma part de la vida, per tant la lactància ha acompanyat la història de la humanitat.

.

El miteque ens parla sobrelacreacióde la Via Làctia no és elmés antic però potser ésel més proper. Els mites sobre la creació de la Via Làctia, comparteixen presència en la mitologia grega i romana. Per tant les llegendes son les mateixes amb els noms dels déus i herois modificats, apunto una petita taula per no perdre el fil.

Hera era la muller de Zeus, rei dels Déus de l’Olimp. Zeusera conegut per les seves aventures amoroses i les seves amants. Tant li era deesses com mortals. Podeu imaginar que a Hera no li feien cap gràcia les aventures del seu marit.

Hera per tant li va tocar ser la madrastra i l'enemiga d’Hèracles.

Hèracles és fill de la mortal Alcmena i de Zeus, per tant només és un semidéu. Zeussedueixa la desprvinguda Alcmena, assumint la figura del seu marit, Amfitrió.Ella cau en la trampa (ejemm) i es queda embarassada d’Hèracles.

Hèracles("glòria d'Hera") va ser anomenat així en honor d’ella, per intentarcalmar la ira de la deessa contra el nou semidéu.

Quan Alcmena estava embarassada d’Hèracles, Hera va intentar evitar que aquest naixés lligant les cames d’Alcmena amb nusos. I d’aquesta manera va tenir un embaràs de deu mesos, però això ja és un altre tema.

Hera va mantenir un profund rancor cap a Hèracles i no el volia veure ni en pintura. Segons la tradició mitològica, Hera va donar el pit (un altre... ejemm, només en una versiódóna de mamar de manera voluntaria)a Hèracles però sobre aquest assumpte hi ha tres versions com en tots els bons culebrots.

A la primera versió, Alcmena, per temor de Juno, abandona a Hèrcules al camp. Per allà passen Juno i Minerva queveual nen i convenç aJuno que eldeixi mamar del seu pit. I així ho fa, fins que el nen liestira el mugó amb ràbia( potser estava passant la crisi de les 6-7 setmanes) ila deessa, disgustada, el llança lluny. Al separar-lo d’ella la llet s’escampa pel cel ( les estirades no eren per falta de llet, demostrat)

Minerva finalment recullel nen i el porta de nou a Alcmena perquè el criï ella.

En la segona versió, Hermes,és l'encarregat de portarHèracles al pit d'Hera.Que sap que el fill deZeus no podrà assolir honors celestials si no mama del pit de la deessa.

Hermes aconsegueix posar a Hèracles, acabat de néixer, al pit d'Hera, fins que aquestas'adona del queestà passanti es treu al nen del pit. Però aquest ja ha mamat de la llet divina que el farà immortal. La llet que es vessa del pit serà catasterizada, elevada al cel, i formarà una nova constel·lació, la Via Làctia.

A la tercera versió, Hermes, va portar Hèracles amb Hera, el va posar el pit aprofitant que ella dormia. El semidéu, xuclava amb força i va provocar un excés de llet, que es va desbordar de la seva boca (potser tenia un tel lingual?)i es va vessar pel cel.

En aquestes dues obres de Tintoretto i Rubens podem veure la recreació de l'escena, com la llet s'escapa del pit d'Hera i les gotes es transformen en estels. Ja sabeu cada vegada que mireuels estels podeu pensar quesón gotetes de llet escampades al firmament.

I si voleu podem anar una mica més enllà. La llet, de la deessa.Protegeix, que allarga la vida de qui la pren que confereix fortalesa i salud... i com podriem no voler-la nosaltres, pobres mortals, si és aliment dels déus!?