Som la llet

Alba Padró i Arocas

Jo callo, tu calles, ells callen....

-

Estic castigada, els senyors del Facebook m’han deixat de cara a la paret tres dies, sense poder escriure, respondre o interactuar a la seva xarxa social. Suposo que avui dilluns a la tarda s’acaba el càstig. A la propera em tanquen el perfil.Caxisquina mala sort… Però no vull parlar d’això, així que “passaparaula”. Vaig escriure aquest text al meu mur de Facebook(en el que ara no puc ni clicar un m’agrada) per deixar clara una situació de la qual ja he parlat però que cada vegada m’enutja més.

-En aquesta vida tots prejutgem, és una reacció automàtica que fa tot cervell humà. No ho podem evitar i dividim el món en dos: "els nostres" i "els altres". I el que resulta pitjor, és que automàticament aquests "altres" els etiquetem de dolents, de perillosos, de diferents... El nostre cervell ho fa amb bona intenció, i segurament ens protegeix de molts perills, però molts humans haurien d'aprendre a prejutjar en silenci, o pensar abans de parlar i emetre judicis de valors sense saber res“dels altres"i posicionar en veu alta les nostres creences com les "bones" i les de l'altre com “les dolentes”.Les/els que em coneixeu sabeu que sóc del grup de les anomenades (i criticades alhora) pro-lactancia. Sóc de les que em passo el dia parlant de i per a la lactància. He alletat les meves filles de manera prolongada i intento ajudar a qui m'ho demana... Però avui estic decebuda i trista amb moltes d'aquestes mares / persones que estan tan a favor de la lactància que poden perdre el nord, el respecte cap a l'altre, i la capacitat de callar la boca i mirar a una altra banda si el que veuen no els sembla adequat.Avui la Sofia, (no és el seu nom real) una dona / mare a la qual admiro i respecto, per la seva generositat i el seu gran cor m'ha trucat molt trista i decebuda. La Sofia, té tres filles precioses. A la petita per circumstàncies no li ha pogut donar el pit (i no entraré a explicar quines circumstàncies són aquestes, perquè això només li pertoca a ellai ala seva família), m'ho va explicar fa setmanes, afligida perquè no era el que ella hauria desitjat però havia de ser així. És cert que jugo amb avantatge, que jo sí que conec les seves circumstàncies, les de la seva filla i les seves raons ... Però si no ho hagués sabut i un dia m'hagués trobat amb ella, o amb una altra mare que donés biberó, no dubto que el meu cervell l'hauria prejutjat per no ser una de "les meves" però us asseguro que la meva boca hagués estat segellada.A unes i altres, ens cal aprendre a callar, ens cal aprendre a ficar-nos on no ens demanen a no fer de les nostres opcions un proselitisme constant ... I jo que pensava que les mares de biberó no rebien retrets! I em deia que els retrets i mirades reprovatòries que ha patit venien de mares lactants... Em fa vergonya! M'indigna que "una de les meves" pugui atacar gratuïtament, que pugui jutjar i reprovar les accions de la Sofia ... Però és que no ens hem queixat mil vegades que a les mares lactants ens dóna la llauna tothom? No ens hem atipat de rebre comentaris desagradables o invasius a la nostra intimitat? Llavors per què nassos ens creiem amb el dret de fer el mateix!Afegeixo que és força típic de mares primerenques enamorades de l'alletament i assessores novelles fer proselitisme i vendre que la teta és el millor, el més bonic, el més sa, elmésde tot… i sembla que hi ha qui oblida que per l’altra persona potser la lactància no és millor! Per tant, per la part que em toca com a formadora d’assessores, ull amb el què es diu i com es diu, ull en parlar massa o avançaraconteixements. El silenci i l’escolta ens fa més grans.Sé que a veure, escoltar i saber callar sen'aprènamb els anys, és una lliçó més que et dóna la vida, però espero que amb aquestes paraules algunes s'apliquin abans. Prejutjar seguirem prejutjant, però callar ... Aprenguem a callar ....