-
La roba no m'emociona, la roba de marca menys... Però començo a veure amb simpatia que hi ha un tipus de roba, la roba amb missatges de lactància, ens pot fer servei i tot!
- Als humans ens costa escoltar, tot sovint posem cara de peix davant qui ens parla de quelcom que ens sembla extra planetari. Les mares lactants que volen justificar per quina raó alleten saben de què parlo, han vist moltes cares de peix quan han deixat anar allò tan diplomàtic i correcte de: "Encara l'alleto perquè OMS-UNICEF, Acadèmia Americana de Pediatria i Associació Espanyola de Pediatria recomana un mínim de dos anys de lactància materna i...."
Però el que escolta li entra per un forat i li surt per l'altre i et torna a preguntar amb cara de peix: "Però no és molt gran per prendre pit?"
Sabeu que una de les meves opcions és buscar bones rèpliques, respostesamb enginyin que descol·loquen al més plom, però si noteniu ganes de discutir, sou tímides o esteu tipes de tanta xarrameca sabeu que als humans ens agrada llegir! No podem evitar-ho, llegim sense adornar-nos-en, i estic segura que això ens pot ajudar a deixar clara la nostra postura sense tenir que justificar-nos, ni desesperar-nos!
Fa uns dies que circula pelFacebookaquesta imatge, albodyi diu: A la meva fantàstica infermera: estic aprenent a mamar, sis-plau res de biberons o suplements de sèrum glucosat mentre m'estigui cuidant. La meva mare esta esperant que torni per donar-me teta. I a la gorretai diu: Entrenant per mamar. És evident que qui ho llegeix es pot passar la informació per un lloc però també és un recordatoricarinyósi respectuós sobre les necessitats de la criatura i sobre les interferències que poden produir les rutines hospitalàries en els patrons biològics de la criatura. Per intentar-ho no si perd res, no?
La roba sempre ha estat una carta de presentació, una manera de fer saber al món qui som i què pensem. Doncs deixem clar que en pensem de la lactància i no cal que només les fem servir el primer dia, hi ha mesos (anys) per fer-se'n una i lluir-les:
Per les mares:
- Jo faig llet... Quin és el teu súper poder?
- Si li dono la seva popa ningú resultarà ferit
- Pit 2 pot 0
O per les criatures: - Els meus xumets no són de plàstic!
- No prenc pot prenc pit
- Encara prenc pit, i no és cosa seva!
- Per si tens curiositat: Si tinc dents, no mossego i la meva mare té llet.
Pels pares: -Els súper poders són cosa de la meva dona
-El meu fill fa pit i n'estic orgullós.
O dedicades als pediatres: -Tinc 4 mesos, amb el pit ja vaig bé, gràcies.
- Nosaltres seguim les recomanacions de l'Associació Espanyola dePediatria. I vostè?
-Faré pit fins que jo i la meva mare vulguem. No volem saber què n'opina.
-Les recomanacions d'OMS-UNICEF també són per mi!
-Pensa que sóc massa gran per prendre el pit? Doncs jo no!
O per les àvies: - Només em cal TE-TA
- No vull xumet, ho estic deixant. Gràcies
- No és un vici, és un plaer!
- La meva mare té molta llet: en té bona i en té dolenta. Quina vols tastar?
O pels tafaners: - Si no t'agrada no miris - Sí, estic fent teta. Tens res a dir?
-
Ara que moltes de vosaltres teniu botigues on veneu productes relacionats amb la lactància potser queus plantegeu fabricar samarretes d'aquestes, potser doneu la campanada i les poseu de moda i anem educant i normalitzem la lactància i l'alletament amb estil i un somriure! Ah! I de pas fomentem la lectura!!
