Només les que em parit en festes de Nadal podem entendre el que això representa.
Buscant imatges del naixement de Jesús em vaig adonar de la de visites que va arribar a rebre la pobre Maria en ple post part. És clar que ella potser va ser la fundadora del costum de les visites al acabar de parir, però les va patir com les hem patit totes i més per Nadal.
Jo vaig parir el 21 de desembre, per tant el dia 22 ja tenia el meu premi de la grossa de Nadal. I com no aquest era l'acudit estrella, de fet onze anys després encara ho és ara.
Si has paritper Festes hi ha detalls que són calcats. En primer lloc; la gent estàde bon humor. L'esperit nadalenc ho envaeixi i embafa tot, i què és més dolç que veure una criatura acabada de néixer? Si tots bavegen quan els presentes la criatureta! Ni davant dels torrons i les neules posen un ulls tan tendres i els cau tanta salivera! I a més tothom té vacances, temps lliure per perdre, temps per anar tota la tarda a l'hospital. L'habitació és un anar i venir de gent, talment com les visites dels pastors al pessebre. Nomésem faltavenels xais! Sí, el burroi la vaca ja els tenia.
I el menjar de l'hospital no té preu. El caldo aigualit que serveixen durant tot l'any per Nadal s'acompanya amb galets passats que suren avorrits en un caldo amb menys substància que fet amb cubets prefabricats. I la pilota no és més que una mandonguilla espessa amb un volum més gran que una de les habituals. A més estic segura que lapilota que em va tocar era feta de xiclet.
Menys mal que tothom et porta coses, per tu, per la criatura i per celebrar el Nadal. Jo vaig entrant a l'hospital amb la meva bossa i la de criatura i al sortir sembla que hagués partit en alguna planta del Corte Inglés entre la planta infantil, la de senyores i el supermercat! No sé qui em va portar una caixa de polvorons, quin detall!
Tenia l'agenda plena de banquets extenuants i tot i que el meu món girava entorn de la meva recent estrena criatura a fora tot seguia igual i el calendari seguia corrent, és clar era Nadal amb el que això suposa de retrobament amb la família: sopar de Nadal, Tió, dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any (d'aquesta me'n vaig lliurar amb l'excusa que no podia prendre alcohol, era mentida però ells no ho sabien) Any Nou, Reis.... Us juro que jo que ho he passat dues vegades sembla el mite de Sísif!!
Per evitar vistes a casa el truc més fàcil és dir: "No us preocupeu ja ens veurem en (afegiu l'àpat que toqui) i podreu veure la criatura. Aquests dies no serem a casa" Recordeu no agafar el telèfon, que jo d'això me'n vaig olbidar. I oli en un llum!
Això sí als àpats familiars sereu l'expectació general i els temes de conversa seran limitats. Res de parlar de crisis, de política o futbol. El tema estrella és la nova criatura, el que fèieu els pares de la criatura quan eren petits i el que tu mare novella has de fer per educar/criar/fer créixer/fer dormir/menjar... El teu nadó. Encara em veig amb el somriure pintat, les morenes en tot el seu apogeu, amb el plat al davant i la criatura als braços. Vols menjar de tot però comencen a explicar-te tot el que no pots menjar. A mi els espàrrec m'agraden molt i encara veig com em retiraven el plat de la taula perquè jo alletava i no en podia menjar. Caxis! Regar els canelons amb Fanta no té preu, entre el contingut de l'àpat i els temes de conversa estava a punt de seure a la taula dels nens a parlar dels Teletubbies i menjar carn arrebossada.
I a la pobre Verge Maria li va tocar rebre a tres reis en un pessebre. Si us toca rebre visites a casa estic segura que no s'assembla gens a un pessebre però teniu tots els números que en determinades hores o dies sigui una cort de porcs! Les antiestètiques garlandes de coloraines donen lloc als bolquer bruts, els disc de lactància xops i les tovalloles regurgitades. Quina decoració!
Però noies cal aprendre que si els Reis Mags no es van ofendre, la teva sogra i la tieta tampoc s'haurien d'estressar massa i per suposat tu encaramenys!
