Som la llet

Alba Padró i Arocas

SMLM 2011

Un any més arriba la SMLM, aquest any amb aquest logo. En parlem?

La WABA cada any proposa un lema per celebrar la Setmana Mundial de la Lactància Materna, tot i que la resta del món la celebren a l'agost a Catalunya i a tota Espanya ho celebrem la primer setmana d'octubre. Ho fem així perquè a casa nostra celebrar-ho a l'agost és inviable, no hi ha mai ningú. I la raó de triar la primera setmana d'octubres és perquè si una dona es quedes en estat el dia u de gener, la setmana 41 seria la que començaria la seva lactància. Per aquesta raó celebrem la SMLM en aquesta data concreta.

Aquest any la WABA ha escollit aquest lema "Lactància una experiència en 3D, parlem-ne?". Els lemes de la WABA sempre són molt amplis i donen opció a moltes lectures i permeten enfocar el tema des de molts punts de vista. Us explico el meu punt de vista, la meva lectura del lema i la xerrada que estic preparant pel dia 13 que m'han convidat al grup ACARONAR.

La lactància encara que sembli un cosa molt moderna no ho és, no ens enganyem, que ara moltes mares alletem o que cada vegada tinguem més informació sobre el tema no vol dir que siguem les primeres.

Des de fa milions d'anys la lactància ha estat la norma. Fins i tot quan encara no s'havia inventat l'escriptura la lactància hi era present. I com no en els primers textos conservats de l'antiguitat la regulació de la lactància: el com fer-ho i quan fer-ho, era un tema que ja ocupava les cabòries de les civilitzacions antigues:

Els egipcis ( 1.500 anys A.C.) En parlen al Papir d'Ebers, i recomana 2 anys i mig de lactància

A la India ( 500 anys AC) El rei Asoka encarrega un tractat matern-infantil. En ell es recomanen 3 anys de lactància.

El Talmud ( 500 anys AC) recull que la mare ha d'alletar al seu fill uns tres anys només poden excusar-se d'alletar les mares amb malalties molt greus.

Un punt que també tracto a la xerrada són els mites. En aquesta mateix bloc hi ha un espai dedicat a les llegendes i la lactància, perquè la lactància era normal, habitual i el que és millor vital. Era quelcom a venerar que tenia un lloc destacat en la via per tant formava part de la mitologia i les llegendes. La lactància es transmet comunicant-se.

Un altre punt destacat és com la lactància era (és) patrimoni de les dones. Les dones han estat les que s'han encarrega de la gestació, l'embaràs, la lactància, el deslletament... De transmetre el com i el quan, d' explicar i resoldre.Però les coses canvien i les societats evolucionen, arriba la llet artificial i la cultura del biberó ho envaeix tot. I tot el que havíem après en milions d'anys, tot el que ens havia permès arribar fins aquell punt és modificat i el pitjor, la lactància materna deixa de ser la norma per ser l'excepció.

Al 1956 sorgeix el primer grup de la Lliga de la Llet. Les dones estaven soles en el procés de la seva maternitat. Per aquesta raó s’inventen les classe de preparació al part, les assessores de lactància, els grups... Per omplir el buit deixat per les dones de la família i reprendre el coneixement de la lactància. Els grups de lactància creixen a pas fer per arreu del món.

I dels grups físics a noves maneres d’intercanviar informació. El món evoluciona i la comunicació també. Les tecnologies han alterat les formes de comunicar-nos i a la vegada ens han ofert noves maneres de fer-ho: blocs, fòrums, webs, xarxes socials... Ens permeten refer la xarxa d’ajuda perduda i no sentir-nos tan soles, virtual però efectiva!

Tot i que moltes vegades he sentit que la conselleria de lactància virtual és un tema menor, ja sabeu que penso que tenen molta importància. És cert que la conselleria física és la principal, però les noves manares de conselleria no poden ser menors o tenir menys valor, són el futur!

De fet encara no sabem que ens depara el futur, potser els grups físics desapareixeran i cada una des de casa seva es podrà comunicar amb la resta de mares i assessores, potser hologrames... Ves a saber! Qui els hauria dit a les nostres rebesàvies que hi hauria grups de lactància i que farien falta assessores de lactància per explicar com fer una cosa tan normal com alletar!

*Per cert, vull donar les gràcies a la Virgina que m'ha deixat la seva foto. I us deixo un link amb una entrevista que em va fer fa uns dies pel seu bloc.