Som la llet

Alba Padró i Arocas

SMDLM ( la mare i la millor amiga)

-

Avui per acabar amb la SMDLM pujo un text escrit per la Maria, la mare de la Laura i de la Tana, la millor amiga de la Maria que tot i que no ha pogut donar llet a la Laura perquè no alleta ha donat tot el seu amor l'amor, protecciól i 'escalfor a la petita Laura!

-

Crec que no se’ns oblidarà mai el dia en què, encara embarassada de la petita, els hi vaig demanar al meu marit i a la meva amiga de l’ànima que “si em passava qualsevol cosa” truquessin a l’Alba Padró perquè li donessin llet materna al bebè. Per a mi era molt important que rebés el millor aliment per a ella encara que jo no hi fos.

Ara sé que no era gens conscient de tot el que estava demanant, tant a ells com a l’Alba. Ni, evidentment, m’imaginava el que finalment ens va passar.

Els que em coneixen saben que em costa una barbaritat demanar ajuda, fins i tot als més propers. Però els que tenen fills sabran que per ells fem qualsevol cosa, així que quan em vaig trobar bocaterrosa i immòbil, escoltant com el meu bebè plorava de fons, no vaig tenir cap dubte i vaig demanar que alimentessin al meu bebè amb el millor que elles tenien: el pit.

Vaig desaparèixer de la seva vida, quan només tenia 38 dies. I un pilot espectacular de dones es van fer el meu bebè una mica seu i se’n van fer càrrec. Com no hauria d’estar eternament agraïda? Gràcies a elles es va fer més fàcil tot el camí que he de recórrer per tornar a ser la que un dia vaig ser.

Ara estic relactant a la Laura i és més difícil del que m’imaginava, però tinc un recolzament impagable d’aquestes meravelloses dones que es treuen llet per a un bebè que ni tan sols coneixen, que no han parat d’ajudar-nos des de fa més de dos mesos, que treuen temps –no sé d’on– per recolzar-nos en aquest llarg camí, que no dubten en fer-nos un dels regals més grans que es poden fer...

Hauria de ser un dret innegable per a tots els bebès, el poder rebre la millor alimentació possible. Jo he tingut la terrible sort de conèixer gent increïble que hagi volgut fer el meu desig realitat; tan de bo això no depengués de la sort. Per tot això, aprofito per demanar als bancs de llet que contemplin aquest tipus de situacions, quan la mare és incapaç d’alimentar el seu bebè i sigui el desig dels pares el continuar oferint al bebè l’alimentació que es mereix i pertoca.

I no puc acabar sense donar les gràcies a totes aquelles mares meravelloses que ens han salvat... de veritat: GRÀCIES i mil cop GRÀCIES!!!!!

Versió de l’amiga:

Estic a la cuina i de cop escolto:

-“Tana, em promets una cosa? (ups, la Maria sempre va més enllà, que li passarà pel cap?) que si em passes res, li seguireu donant llet materna a la Laura!

Penso, aquesta està fatal!!!!! Deuen ser les pors típiques d’abans de donar a llum...

I dos mesos després em trobo a casa seva, sola, abraçant al David que està molt alterat perquè la seva mami i la seva germaneta han estat atropellades!!!! No entenc res!!!!

La Maria esta a la UCI amb el Nacho i la Laura? On és la Laura? I me la trobo rodejada d’àngels que l’estan alletant!!!!

El desig de la Maria s’està complint, respiro tranquil·la i la Laura està genial!

Però, d’on han sortit aquestes súper mamis? Qui és aquesta noia que està enganxada al telèfon organitzant les donacions de llet de tantes i tantes mares? Oh és l’Alba!!! Tranquil·litat absoluta...

Passen els dies, i el congelador està ple de potets de llet, nom de la mare, nom del bebè i edat...són tants noms, estic impressionada, aquestes mares són d’una altra galàxia!!!!

I de cop em ve al cap que aquestes mares, tenen marits, fills...com viuran ells aquest altruisme? Són conscients tots ells de com ens estan facilitant aquest moment tant dur? De com són presents en nosaltres cada vegada que obrim un potet i llegim el nom d’aquella mare i d’aquells bebès?

La Laura és una "gordita tragona", així que tenim mil pots amb mil noms, mil bibes d’agraïments, ja que gràcies a la solidaritat d’aquestes famílies la Maria i el Nacho han pogut alimentar la seva petita tal i com sempre havien desitjat, amb llet materna, de mil mares si! Però gràcies a aquestes mil mares, tres mesos després de l’accident la Laura es torna a alimentar de la seva mare.

Pd ( apunt meu) La Maria ha relactat la Laura. Li donen una mica ( una mica) de llet donada quan ella marxa a fer rehabilitació però ho han aconseguit!!!!