Som la llet

Alba Padró i Arocas

"Moltes mares no tenen llet suficient, per alimentar al seu bebè"

Veritat o mentida???? Doncs som-hi!

Així que anem per parts, que va dir Jack l’Esbudellador:

Moltes:

Què vol dir moltes? La majoria, més que la meitat? O potser “moltes” vol dir algunes? I si son “algunes”, quantes?

Llet suficient:

Què vol dir suficient? Que la criatura demana abans de les tres hores, que la criatura creix “poc” o creix massa? O potser que li falta llet. I si és així, quin volum de llet li falta?

Un dels grans mals del nostres dies és la falta de confiança de les dones en el seu cos:

-Em podré quedar embarassada?

-Podré parir?

-Podré donar el pit?

-Tindré llet?

-Tindré llet suficient?

-La meva llet serà bona?

(...)

I tants altres dubtes que ens porten a no confiar en el nostre cos. Les dones huariem de saber quetenim poders màgics! Tenim un cos que està preparat per fer créixer dues petites cèl·lules fins a convertir-les en un petit ésser humà, perfecte i complert.

Podem alimentar de manera exclusiva els nostres fills amb el millor aliment del món, el més adequat i sa. No hi ha cap altre època de la vida en que un sol aliment sigui tanperfecte com a única font de nutrició.

L’hipogalàctia, és a dir la falta de llet, no és habitual, biològicament no té lògica. L’ésser humà, va arribar fins el 1860 sense llet artificial, només amb llet materna o llet de dides ( lactància creuada)

Si és cert que durant el periple de la humanitat hi ha cassos de nens alimentats amb llets d’altres mamífers o amb barreges de llets i aliments. Però fins el 1860 no es disposava d’una fórmula artificial comercial.

Les desconfiances amb les capacitats de producció arriben en les mateixes dates i amb intensitat, quan es convenç poc a poc a les dones que la seva llet no és la millor opció davant de les novetats de la ciència moderna, que pot quantificat els nutrients i la composició de la llet artificial.

Aquesta pèrdua de confiança amb les capacitats del cos matern i la consegüent creença de que tot el queens arriba des de la ciènciaés millor, ens va portar poc a poc a abandonar la cultura de la lactància. I l’ instauració dels patrons d’alimentació amb llet artificial, han portat a creure que son vàlids per la lactància materna. Allò que tots hem sentit: el pit cada tres hores i deu minuts. Si les mares primerenques, esperen un patró matemàtic amb el pit van molt errades. I el pitjor és, la creença que diu, que si el bebè demanda fora d’aquest patró matemàtic; passa gana o no té prou llet.

Si és cert que hi ha casos de falta de llet. Hi ha un 5% de causes ( entre maternes e infantils) que poden produir hipogalactia, en tot cas només és un 5%. El que no ens pot portar penar que moltes dones o totes les dones tenen falta de llet. I cal també tenir present que hi ha casos en que l’hipogalactia es transitòria o es pot resoldre: retanción de placenta, hipotiroidisme... Per tant la xifra encara seria menor.

Així que la realitat és que la gran majoria dones tenen llet en la quantitat suficient per alimentar a les seves criatures i és en determinades circumstancies que la producció pot estar disminuïda, la solució passa per buscar ajuda especialitazada i no deixar-se portar per la certesa de no tenir suficient llet sense haver-hi fet res per descobrir la causa.

Aquí teniu l'enllaç amb la web de FEDECATA on podeu veure tots els grups de suport que hi ha a Catalunya.

http://www.grupslactancia.org/es/