-
Avui entrada arrel d'una consulta d'aquesta setmana sobre la síndrome del túnel carpià i la conveniència o no de seguir alletant.
.
“Tinc una nena de 3 mesos i mig a qui alimento exclusivament amb lactància materna. Fa 2 mesos se'm van començar a adormir i fer mal les mans de nit i ahir em van diagnosticar una síndrome del túnel carpià severa a les 2 mans (fent un electromiograma). El doctor que em va fer la prova em va dir, de manera molt poc agradable, que la culpa la tenien les hormones de la lactància per la qual cosa havia de deixar de donar la teta a la meva nena de manera immediata .... Jo pensava poder donar-li com a mínim 2 anys així que va ser un xoc i em vaig posar a plorar, em va dir que no era per tant, que la llet materna no era tan important, que la meva nena ja tenia gairebé 4 mesos, etc ... T’escric perquè busco una segona opinió ... no vull deixar la lactància, no sé si hi ha una altra opció o hi ha possibilitats d'alleujar el dolor i no perdre la sensibilitat de les meves mans sense deixar la lactància?
Moltes gràcies"
Si és que la lactància té la culpa de tot! aiixx anem a veure de què va tot això, que hi ha relativament poca informació.
La síndrome del túnel carpià és una malaltia del sistema nerviós perifèric que succeeix quan el nervi mitjà, que va des de l'avantbraç fins a la mà, és pressionat o s'atrapa dins del túnel carpià, a nivell del canell. El nervi mitjà controla les sensacions de la part anterior dels dits de la mà (excepte el dit petit), així com els impulsos d'alguns músculs petits a la mà que permeten que es moguin els dits i el polze.
El resultat pot ser dolor, debilitat o entumiment de la mà i el canell, irradiant per tot el braç. Encara que les sensacions de dolor poden indicar altres condicions, la síndrome del túnel carpià és de les neuropaties per compressió més comunes i àmpliament conegudes en les quals es comprimeixen o es traumatitzen els nervis perifèrics del cos.
La síndrome del túnel carpià (STC) de vegades pot aparèixer durant la gestació o després de parir tot i que pot aparèixer en altres situacions no relacionades amb la maternitat. La STC associada amb l'embaràs es creu que està relacionada amb la inflamació i l'edema del nervi mitjà a mesura que passa a través del canell. Sol desaparèixer del tot al cap d’uns mesos de la seva aparició.
Durant l’alletament també pot aparèixer i tot i que hi ha qui el relaciona amb temes hormonalsla STC també apareix en dones no lactants durant el post part.
La STC en les mares que fan lactància materna podria estar més relacionat amb moviments repetitius de canell que fem quan col·loquem la criatura per mamar. Certament la STC també apareix en altres professions que realitzen moviments repetitius en aquesta zona: cambrers, persones que treballen amb ordinadors i fan servir el ratolí, caixers, fusters, treballadors de línies de muntatge en fàbriques i empacadores, violinistes i altres músics, jardiners, cosidores i brodadores, cuiners, i mecànics…. I a cap d’ells el metge els fa deixar la feina sí o sí. El que intenta és trobar una solució, un tractament que ajudi a resoldre la STC. La lactància sembla que sigui quelcom renunciable, quelcom que no té importància: "ho deixes i llestos!"
Així que les mares lactants que pateixen STC volen solucions per poder seguir amb la lactància i no patir dolor:
- Preneu atenció amb la postura al alletar: els coixins de lactància poden ser de gran ajuda per alliberar les mansi evitar tòrcer el canell.
- També les postures ventrals que alliberen les mans poden ajudar a millorar: www.biological.nurturing.com
- Hi ha canelleres que us poden ajudar a mantenir el canell en la posició correcta i evitar, a les nits, males postures.
El tractament que es recomana, siguis mare lactant o no:
- Alternar l'aplicació de fred i calor per desinflamar
- Medicació: antiinflamatoris (compatibles amb la lactància) i diürètics.
- Exercicis i estiraments.
- Ioga.
- Acupuntura.
- Estimulació elèctrica.
- Nedar.
- La vitamina B6.
Certament alletar demana hores, demana moviments repetitius però potser no cal ser tan dràstic en dir “deixa d’alletar”, perquè imaginem que això mateix li passes a una altre dona, suposo que el metge recomanaria tractaments, no?
