La setmana passadavaig rebre un munt de notícies que em vanservir en safata l’entrada d’avui. Quin luxe no tenir que pensar massa!
La primera cosa que em va arribar va ser l’enllaçd'aquesta web, gràcies Helena, que fabrica un “innovador” biberó. El que em va cridar l’atenció és el marketing que s’han inventat per vendre'l. S’han espremut els seus cervells creatius per intentarconvèncer les mares dels Estats Units i Canadà -per sort encara no el podem comprar a casa nostra-, que els cal un revolucionari biberó, que no només no és unenemic de la lactància materna sinó que n'ésl’aliat indispensable.
Diuen que:
- Té el mateix color que el pit matern (Es veu que totes les tetes son del mateix color. Això o n'han vist poques!)
- Té el mateix tacte que el pit (Tot i que està fet de silicona)
- És una rèplica del pit matern (Jo no veig els Montgomerys enlloc)
- Que és un producte senzill, segur i natural per la família moderna (Sense comentaris)
- Que crea una experiència el més natural possible (Estan fumats fixe)
- El disseny es basa en la dinàmica psicològica de l'alimentació/consol (Però té accessoris?)
- Que la lactància materna no és sempre possible en la societat actual (USA is different)
Ostres, ostres, ostres! Quines perles! El primer que he pensat en llegir les bondats d’aquest tros de plàstic és que em recordava a una joguina eròtica. De fet la majoria de característiques serien aplicables a un vibrador: mateix tacte, mateix color, producte senzill, segur i natural per la família moderna...Dóna alegria, però noés més que un tros de plàstic. A veure no negarem que un vibrador pot tenir la seva gràcia i ens pot fer riure i gaudiruna mica, però que trist pensar en substituir-lo sempre peralgú de carn i ossos! O què tindrà que veure una nina de plàstic amb una dona de veritat?! Qui es pugui creure que una nina de plàstic és una rèplica femenina que es compri aquest bibe pels seus fills.
Després de riure una micahe arribat al estadi de cabreig. Com ens poden enganyar d’aquesta manera?! Com ens podem deixar vendre que un tros de plàstic és igual que el pit d’una mare. La imitació és tan burda que ratlla el ridícul. No ens creiem que podem parir, no ens creiem que podem alletar... És que no ens creiem res de totes les meravelles que podem fer de fàbrica! Així ens va. Amés afirmen, amb tota la barra que poden, "l'objectiu d'aquest biberó és queles criaturess'agafin igual a la tetina com s'agafaria del biberó per facilitar el canvi que suposa l'alimentació amb biberó". En primer lloc no us perdeu la foto del enllaç, si aquest nena xucla el bibe com hauria de mamar un pit problema segur. I per què coi tothom s'entossudeix en afirmar que les criatures han de passar del pit al biberó? Ja entenc que els fabricants de biberó veuen un mercat perdut en les mares i criatures que passen del pit a la cullera però, cal dir mentides? Hi ha molt mercat en les mares que no alleten! Per què volen copar tot el mercat!?
Paral·lelament a aquest enllaç van distribuir aquesta altre estudipublicat a The Journal ofPediatrics, on un estudi conclou que les criatures que segueixen amb el biberó més enllà del any tenen un 30% més de possibilitats de patir obesitat. I tenen aquest risc perquè el biberó es fa servir com una manera de tranquil·litzar a les criatures, per adormir-los... I d'aquesta manera reben més calories de les que els calen. I tot i així encara ens volen vendre que el biberó (recipient) és millor? I el pitjor és que totes aquestes afirmacions són fetesper suposats professionals que garanteixen que no hi ha millor producte. És possible tenir tan poca ètica?
Repeteixo, si volen vendre aquest biberó a les mares que no volen alletar em semblafantàstic iestan en la seva obligació de crear el millor biberó per les criaturesque són alimentatades amb llet artificial, però que ens deixin en pau a les que alletem. I, el més important, que deixin de dir mentides. No hi ha cap biberó que s'assemblini de llunyal pit d'una dona.
Senyors de Mimijumi, no perdin el temps el millor recipient per alimentar ja està inventat, ho dic per si no ho sabien.
