Som la llet

Alba Padró i Arocas

Guide Practique de mon enfant

-

En alguna altra entrada ja havia parlat d’aquest llibre de l’any 73 que va ser editat en castellà amb el títol: Guía práctica de mi hijo del Dr. R. Gilly. Aquest era EL llibre que la meva tenia a casa com llibre de consulta i que ara jo tinc guardat com una relíquia. Avui faig un primer bolcatge de frases per poder-les comentar més tard si voleu. És molt curiós!

-

  • La lactància maternaconstitueix l’alimentació privilegiada, sempre desitjable per raons fisiològiques y psicològiques.
  • L’elecció de lactància materna o lactància artificial ha d’efectuar-se en funció de dades científiques, de l'estat físic de la mare, del esperit del matrimoni i de les condicions socials, tenint en compte la gran quantitat actual de les llets anomenades artificials.
  • Si s’escollirà lactànciamaterna aquesta elecció cal fer-la molt abans del final de la gestació.
  • Recomanacions: s’aconsella un pit en cada presa, esgotar-ne un abans de donar l’altre, vigilar d’higiene del pit, donar-li pit durant 10 o 20 minuts com a màxim, prevenir un deslletament precoç i sobre tot progressiu.
  • La data del deslletament està en funció de les possibilitats de cada mare.
  • S’aconsella alletar al nen entre 4 i 6 mesos.
  • Una solució és alletar-lo exclusivament durant dos mesos i deslletar-lo durant el tercer mes.
  • Però cal recordar que una lactància materna , inclús una mica més prolongada és millor que res i mereix practicar-se sempre.
  • El deslletament ha de ser el més progressiu i esglaonat possible en el temps (un mes aproximadament) amb la supressió de les preses una rere l’altre.
  • Al fer-ho així la secreció làctia disminueix i cessa per si mateixa i no cal recorrer a medicaments.
  • La lactància materna imposa un cert nombre de servituds que la mare accepta amb facilitat si desitja alletar al seu fill.
  • La mare que alleta ha de reposar de manera suficient amb 10 hores de descans cada dia com a mínim i la seva activitat s’ha de reduir a les feines de casa i a tenir cura del bebè.
  • Cal que es procuri un règim ric en calci, en ferro, i en vitamines.
  • Les begudes han de ser relativament abundants.
  • Les begudes alcohòliques i alguns estimulants com el cafè o el té només s’han de consumir en petites quantitats.
  • Alguns aliments cal excloure'ls pel mal gust que donen a la llet, però no per cap possible perill (...) l'all, les espècies, les cols i els espàrrecs.
  • Res s’oposa, tampoc, a que la mare lactant fumi algunes cigarretes si en té costum.
  • Els medicaments que tenen com a propòsit afavorir la producció de llet no tenen cap perill però són de limitat interès.
  • Per contra la majoria de medicaments passen a la llet i la prudència aconsella abstenir-se d’ells.
  • Alguns temors rarament confessats han de ser consideratsperò amb comprensió.
  • El més habitual és el temor a una deformació dels pits.
  • Però per contra resulta fundat el temor a un nou embaràs si es produeix l’absència de la regla durant la lactància.
  • Finalment senyalem el temor ridícul que tenen moltes dones que no volen alletar en públic.
  • Cal recordar que la represa de las relacions sexuals no tenen cap influència sobre la secreció de llet.
  • Algunes dones no poden alletar per motius mèdics.
  • Es convenient que una dona que alleta s’hagi engreixat com a mínim 10 quilos durant l’embaràs, per sota d’aquest augment por ser vàlid desaconsellar la lactància materna.
  • Les infeccions de les glàndules mamaries i algunes malformacions del mugrons poden desaconsellar la lactània materna.
  • La lactància materna pot ser responsable d’alguns incidents sense gravetat en el lactant: preses una mica llargues, regurgitacions freqüents, deposicions relativament líquides durant cada presa. Aquest incidents no justifiquen en cap cas el deslletament.
  • Amb massa freqüència es pretexta una insuficiència de la secreció làctia per realitzar el deslletament, quan amb una mica de perseverança s’hauria vençut aquesta deficiència momentània.
  • Finalment resulta amb molta freqüència difícil, en la nostra època, imposar a una jove mare, que s’ha d’encarregar de la llar i del seu fill, que no compta amb ajuda social o familiar, i que aviat haurà de tornar a les seves ocupacions professionals, l’obligació suplementària de donar pit.
  • Cal considerar però que en aquest aspecte el descans posnatal de vuit setmanes( ...) permet malgrat tot una breu lactància materna.
  • Segueix sent convenient afavorir la lactància materna, sense culpar per això la mare que no alleta al seu fill, amb l’objectiu de afavorir més el desenvolupament físic del nen que amb l’esperança d’un millor despertar pisco afectiu.

Cal destacar que en tot el capítol relatiu a la lactància materna o artificial no hi ha cap imatge de lactància materna i un parell de lactància artificial.

Què? No teniu una sensació estranya?