Som la llet

Alba Padró i Arocas

Discreció? No gràcies

La primera vegada que vaig donar teta al carrer va ser en una cafeteria de la Via Laietana amb una companya del curs de preparat. Mai m'havia sentit tan observada, potser ningú em mirava però jo tenia la sensació de ser el blanc de totes les mirades.

En aquells moments potser m'hauria comprat tots els invents del món per tapar-me amb discreció i evitar mirades tafaneres, però ara, amb el temps, ho veig d'una altra manera.En primer lloc, de discrets no en tenen res aquests trastos i sembla que estiguis fent alguna cosa mal feta rere tanta parafernàlia.

Jo entenc que pot fer vergonya treure la teta a qualsevol lloc o en qualsevol companyia. Fins i tot puc entendre que hi ha dones que no es plantegen alletar i prefereixen recórrer a la lactància artificial perquè no veuen viable alletar en públic. Però em sembla tan ridícul utilitzar invents com els del TBO, aquells del "Professor Franz de Copenhage", per poder alletar en públic. Potser falten pinces, imants i molles per ser tant excesius con els del TBO,però si amb aquestes coses vols passar desapercebuda malament aniràs!

Potser, aquest invent por evitar mirades reprovatives... Però evita les mirades tafaneres?

No em negareu que si veieu aquestes noies tan fantàstiques al carrer, no us venen ganes de saber què passa rere la cortineta de coloraines? Totes, amb aquesta cara de felicitat, totes mirant dins la cortina... Què hi passa aquí dintre? Les veig i em sento com una criatura, em posaria a donar saltets al seu costat i a preguntar-los amb insistència: Puc mirar, puc mirar!!!??? Va, porfa! Plis!!!! Puc mirar, puc mirar???? Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

Una cosa és amagar la teta, però no es veu ni la criatura! Per cert, voleu dir que hi ha criatura aquí sota!?

Però d'invents extravagants que superen la imaginació del professor Franz n'hi ha, i tant que ni ha! Sabeu què és això? Va de què té forma? Per què pot servir???

Anem a pams. Sí, és un barret. Un barret per nens lactants, un barret per evitar que les seves mares mostrin cap porció d'epidermis del pit!

El més bo del cas és que el barret només té una talla, de 0 a 6 mesos! Un moment, un moment, això és perquè les mares només donem pit delszero als sis? És clar, la raó de les baixes taxes de lactància és perquè no hi ha barrets de talles més grans! A les criatures els creix el cap, no els entra el barret ni amb calçador i ja no pots alletar. No?

Amb l'ajuda de la Rita hem vist clara la solució, si vols seguir alletant amb barret només cal fer una visita a les botigues de souvenirs de les Rambles. Et compres un barretdelsmexicans de mida XXL. No crida gens l'atenció! Això ha saben tots els turistes.

Per tant, ens cal saber la realitat. Noies, mirar usmiraran, jutjarus jutjaran, criticarus criticaran... Amb invents o sense. Per tant, com a mínim, fem lafeina ben feta. I això és tan fàcil com alletar "al natural", sense draps, sense barrets, sense amagar-nos. Si us fa vergonya, penseu que feu una tasca d'educació de la societat molt encomiable. Com més tetes en funcionament vegi la societat, més normal es veurà alletar en públic.

Fora bromes a les que dubteu si voleu alletar o no perquèus fa vergonya us cal saber que si s'alleta amb normalitat no es veu res de res.

Aquesta foto és d'una amiga i em vaig enamorar de la imatge només de veure-la. Als meus ulls, és preciosa, delicada, tendra... I no es veu res de res.

L'espècie humana és tafanera de mena, però ser tafaner i curiós ens obre la porta de l'aprenentatge, ens obre l'oportunitat d'aprendre coses que desconeixem. Segurament és la manera que jo vaig aprendre que volia alletar, fent el tafaner.

No us perdeu aquesta vinyeta! Si és que és just això:

(El text que l'acompanya diu: Permés que ho facin amb discreció, els qui gosen "mamellar" en públic continuen enfrontant-se a arqueigs de celles i mirades reprovatòries)

Tant sisou discreteso no us passarà el mateix que li passa a la soferta vaca de la vinyeta.

Jo no sé en quin moment vaig deixar de tenir vergonya d'alletar en públic, no recordo quan treure la teta va deixar de ser una acció controlada per ser un gest quotidià. I reconec que sóc tímida, però em sembla que em faria més vergonya utilitzar un d'aquest artefactes que treure la teta en públic. Les parafernàlies només ens compliquen l'existència.

Per cert, l'únic avantatge que veig de fer servir aquest instruments moderns és que tapen tant que no se't veu la llonza abdominal, que això sí que em fa vergonya!