Som la llet

Alba Padró i Arocas

Diari d'una mare lactant IV

Estem a la meitat de lectura estiuenca, aquí les anteriors

NAIXEMENT

"Va néixer la meva filla petita i de cop, la gran va començar a mamar molt i molt. Estava entusiasmada perquè jo tenia molta llet. Durant el primer mes, la gran, tant podia mamartres cops com vuit. A vegades mamaven les dues alhora però més habitualment per separat.

La meva filla petita plorava bastant, ja des del naixement. L'únic que generalment la calmava era el pit però sovint ni això. Era una nena molt tranquil·la però que tenia algun malestar que no sabíem veure. A més li costava horrors agafar el son. Com a la meva filla gran! Era una situació desesperant però jo no m'amoïnava en excés perquè allò m'era molt familiar (la meva primera filla era tant o més demandant amb el pit i per fer-la dormir ens costava igual o més) i pensava que era el que tocava i punt. Al capdavall són germanes, pensava jo, no té res d'estrany que s'assemblin! I jo aplicava novament el que amb la gran havia anat tant bé: dur la nena a coll sempre que podia (els porta són màgics!), pit a demanda, collitar (dormir plegades)...

Quan la meva nena gairebé tenia dues setmanes de vida, va tenir tres nits de plorar molt, més de dues hores seguides cada nit. Més endavant també va plorar alguns vespres moltes hores. Jo tenia present que podien ser còlics però estava molt convençuda que no ho eren. De dia cada vegada costava més que s'adormís si no era a coll i a la teta. De nit, però, dormia bastant bé. Solia agafar el son molt tard, passada la mitja nit i llavors dormia força bé fins a les nou o les deu del matí mamant unes tres vegades de mitjana durant la nit.

No m'obsessionava amb els plors i les freqüents tetades perquè comptava que era normal i que estava sana però si que em posava molt neguitosa i m'enfadava perquè no podia descansar ni estar mai tranquil·la, semblava que la nena mai no es calmava i això em feia patir molt.

De totes maneres, tot i pensar que no hi havia cap problema, si que hi havia quelcom estrany, com ara el fet que m'haguessin sortit clivelles a les dues setmanes del part tot i no haver interromput la lactància amb la meva filla gran durant tot l'embaràs. En els nou mesos de gestació les molèsties als pits no varen interrompre's i més aviat varen anar en augment però jo confiava que després del part marxarien, com sol passar en aquests casos, però no va ser així. Ara bé, de tenir molèsties a tenir clivelles n'hi havia un tros!

Les tetades amb la gran eren bastant molestes perquè els mugrons em feien mal i els tenia envermellits. Però tot i així no em semblava del tot lògic que em sortissin clivelles. Tenia els mugrons encetats i adolorits i ja no sabia si era per la succió de la gran, de la petita o de totes dues. Els primers dies després del part, la meva filla gran tenia molta afició a mamar però mica en mica va anar demanant menys pit fins que les tetades es varen reduir a una o dues al dia. Seguien mamant juntes alguns cops però no era el més freqüent. Però les vegades en què les tenia totes dues al pit eren moments molt especials. Jo sentia que això ajudava a crear un vincle molt fort i molt bonic entre elles.

La gran m'ajudava a cuidar la petitona, era molt carinyosa amb ella i no semblava tenir la tant temuda gelosia, tot al contrari"