Tercera lectura d'estiu. Aquí
(...) Fins als sis mesos no li vaig oferir res més que el pit i ella tampoc no va mostrar mai cap interès per altres aliments. Aleshores jo vaig tornar a la feina a mitja jornada i em treia llet a la feina i també,com a mínim,un cop a casa perquè l'endemà al matí se la prengués en un got. Mai no li vaig donar cap biberó.
Fins que la meva nena va tenir més de deu mesos, podria dir-se que la lactància era gairebé exclusiva perquè dels aliments que li agradaven sols en feia petits tastets. Fins que va tenir aproximadament deu mesos mamava un mínim de dotze cops al dia, però habitualment eren entre quinze i divuit. Algunes tetades era llargues i d'altres molt breus i durant la nit també mamava però com que des del seu naixement sempre ha dormit amb mi i el seu pare (tots tres al mateix llit) tot resultava més fàcil. Si durant la nit es despertava, el més habitual era que s'adormís al pit sense més enrenou i tots seguíem dormint.
Al cap d'uns mesos la meva jornada es va allargar a sis hores però sortosament podia sortir al migdia una estona a donar-li el pit i així ja només em treia llet a casa. Sempre ha estat una nena saníssima i pràcticament mai no es posava malalta. Sols alguns refredats i poca cosa més així que mai no vaig pensar que hi hagués cap problema malgrat que demanés tant i tant el pit.
Prop de l'any mamava una mica menys, entre set i deu vegades al dia habitualment. Molt progressivament anava mamant menys i menjant una miqueta més encara que amb el dormir seguíem si fa no fa.
Passats els dos anys jo em vaig quedar embarassada i ella va seguir mamant tot i que feia alguna tetada menys. Jo notava que tenia menys llet degut a l'embaràs i per primera vegada vaig oferir-li làctics de vaca. Mai no ho havia trobat necessari perquè mamava molt. No li agradaven gaire però de mica en mica va anar menjat algun iogurt, una mica de llet...
Jo tenia molèsties quan mamava, era com si em mossegués. Notava els mugrons adolorits i a mida que passaven els mesos també estaven encetats perquè llavors sí que a més de la sensibilitat als pits degut a l'embaràs, ella em clavava les dents. Era involuntari i poquet però suficient perquè en fes mal. Als dos mesos de l'embaràs ja sols mamava dues o tres vegades al dia i esporàdicament a la nit.
El meus sentiments eren molt contradictoris. Desitjava que seguís mamant i poder fer tàndem però alhora em resultava molt feixuc que encara fes pit i quan es posava a mamar ja tenia ganes que acabés. A vegades quan me'n demanava jo la despistava perquè no em venia de gust i d'altres era jo qui n'hi oferia perquè em sabia greu dir-li que no alguns cops i m'amoïnava que l'embaràs i sobretot el naixement de la seva germana la fessin patir perquè jo no podia estar tant per ella.
Anaven passant les setmanes i molt a poc a poc mamava un pèl menys, alguns dies sols un cop"
