Som la llet

Alba Padró i Arocas

Col·locació

-

Estic pensant que potser aquesta hauria d’haver estat una de les primeres entrades del bloc però ja sabeu, val més tard que mai, així que avui parlem de l’agafada al pit (agarre)

-

Alletar és un ball de dos, i simplificant molt, que tot funcioni depèn essencialment d’un pit i d’una boca. Durant els primers mesos de vida, a partir dels tres mesos es perden les formes, la manera d’agafar-se al pit pot marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs. Per tant saber valorar una agafada correcta és bàsic per garantir: que el conjunt arèola-mugró no patirà i que la transferència de llet serà correcta perquè la criatura aconsegueixi alimentar-se.

La valoració passa per l’observació així que anem a fer una valoració punt per punt:

El més important NO HI HA DOLOR. La mare (després dels primers 17 dies de vida) no sent cap mena de molèstia quan la criatura mama. Si sent qualsevol dolor o sensació desagradable cal revisar què està passant.

Les criatures han d’estar enclastades al pit, LA BARBETA I EL NAS HAN DE FONDRE’S AMB EL PIT, i no patiu que les criatures prefereixen respirar que mamar i si el pit els molesta i els tapa els narius es mouran ràpidament per poder respirar amb normalitat.Aquesta proximitat entre la cara de la criatura i el pit assegura que la criatura no estarà penjada del mugró, el que pot produir dolor, clivelles i mala transferència de llet.

La criatura ha de tenir LA BOCA MOLT OBERTA, hem de poder veure un angle de 90º d’obertura. Així ens assegurem que gran part de l’arèola és dins la seva boca, recordeu que hi ha arèoles que no caben ni dins la boca d’unadult. Per tant han d’agafar gran part de l’arèola perquè recordeu que la llet no surt del mugró.

Si ens fixem més atentament en la boca ha de tenir ELS LLAVIS EVERITIS, això vol dir que ha de plegar els llavis cap a fora, hem de poder veure part de l’interior dels llavis. Han d’evertir ambdós llavis, el que garanteix que podrà segellar l’agafada i crear un bon buit intraoral per poder succionar.

Quan observem mamar les criatures podem veure LES SEVES GALTES ARRODONIDES, plenes, si observem que les galtes s’enfonsen és senyal que mamen amb la boca petita i que no aconsegueixen agafar-se bé.

Han de mamar amb una lleugera HIPER-EXTENSIÓ DEL COLL, per aconseguir-ho només cal que els posem el nas a l’alçada del mugró, d’aquesta manera tiraran el cap enrere, com si beguessin en porró i de pas obriran molt la boca.

Si ho mireu a les imatges encara es veu més clar.

I podem saber que no va tot tan bé quan:

  • La mare té dolor
  • La criatura només s’agafa del mugró
  • El nas o la barbeta o ambdós estan molt separats del pit
  • La criatura posa la boca petita i enfonsa les galtes (boca de peix)
  • Els llavis no estan everitis o només ho està el llavi superior
  • El mugró surt de la boca en forma de pintallavis

-

Qualsevol observació anterior acompanyada de problemes: clivelles, escàs augment de pes, preses eteres.... Cal ser revisada a fons. També dir que qualsevol situació anterior que no estigui acompanyada de problemes no cal portar-nos a encaparrar-nos a modificar o a intentar solucionar res. Si no hi ha cap problema no cal solucionar res!

I com aconseguir que mamin bé? Com fer que obrin la boca?

En primer lloc sabent que les criatures saben mamar i saben fer-ho, per tant intentarem una agafada espontània que permeti a la criatura fer-ho tan bé com sap. Si tot i així no ho aconseguim podem intentar una agafada asimètrica. Cal agafar el pit amb la mà en forma de C (el dit gros a dalt i la resta a sota) agafar el pit i amb el dit gros pressionar just sobre el final de l’arèola per fer que el mugró es dirigeixi amunt. Agafar la criatura per darrera les orelles i acostar-la al pit dirigint el mugró al seu paladar per aconseguir un agafada profunda.

Penseu que tot i aconseguir una agafada de cine que compleixi tots els punts sempre que hi hagi problemes ja sigui en la mare o nadó caldrà mirar el motor! El motor de la lactància és la llengua i sempre la nostra mirada ha de començar per fora i si cal acabar a dins.