Jo ho sé,sóc una mica rareta amb el tema pits.
Els meus pits han sortit forces vegades per la tele, els faig servir com a fonts documental d'un parell de power points, que ja deuen haver vist unes 300 persones. I he donat pit a tot arreu: als museus, al Vaticà, a les esglésies: bodes, batejos i comunions, als restaurants, al carrer, al súper, al metge, al banc, a la platja... A tot arreu. Però els meus pits no m'agraden, si no alleto no els mostraria més que al metge! Quina vergonya!
Sí, ho sé és contradictori però no i puc fer res. Existia una foto (dic existia perquè va ser destruïda per la escriu)de les tres cosines feta un juliol a casa dels avis. Corríem amunt i avall en calces per anar-nos a banyar al safareig de l'avia Quica. Era el més semblant a una piscina que teníem en l'asfixiant estiu manresà. Doncs en un dels nostres habituals destapes ens van fer una foto.
Amb les meves cosines em porto un any amb laMarta (la de la foto)i dos amb la Glòria. Pensareu que un any no és res però de petites hi havia molta diferència amb elles, jo semblava la marona de les dues. Era per aquesta diferència que els meus pits pre-adolescents començaven a tenir una forma cònica característica mentre elles seguien planes com taules de planxar.
Ens van fer la foto, a falta del testimoni gràfic us la descriuré: jo era dreta a l'esquerra de la imatge. Crec recordar que tenia al davant la Glòria que em tapava una mica, l'avi assegut a una cadira i a l'altre cantó la Marta. Apa, foto feta i directes al safareig.
El problema va sorgir quan es va revelar el carret! Horrooooorrr!! Ara m'adono que la forma actual dels meus pits ja era evident en aquella primera foto. Els pits ja em sortien caiguts!! Cóm pot ser? Sí noies, aquells pits ja apuntaven maneres, aquells pits ja anaven cap avall a abans i tot d'haver anat cap endavant. Mai m'han agradat els meus pits i de fet tinc molta enveja a ma mare que als 65 anys té uns pits de cine que fins fa poc deixaven a l'Abril embadalida pensant que podien ser una fabrica de llet de primera categoria. Jo tinc els pits de la meva avia, merda de genètica, caiguts des de el principi, massa separats i poc rodons.
Com tota dona tinc complexos i del meu complex de pits només l'he pogut reconèixer després de donar pits tants anys i sembla que si ho dius el complexa pica menys. Com a tota dona acomplexada que es preï mai he fet topless a la platja. Sempre ben tapadeta. De fet poques vegades he fet topless a la piscina de casa els meus paresen la quenomés i som nosaltres, els de la família. Un bon banyador amb cèrcols fa miracles, no cal ensenyar el que no t'agrada de tu oi?
Després de ser mare et mires els teus pits caiguts d’un altre manera. Els agafes "carinyu" i tot.
La gran avantatges és que com que ja els tens caigut ja no et cal patir. No et gastes la setmanada amb potingues reafirmats, no fas exercicis per enfortir el pit perquè els hauries hagut de fer des de els 10 anys i ves per on no en sabia res jo d’aquestes coses!
Ho tinc assumit no m’agrada exhibir els pits però no puc negar que com a fabrica d’alimentació infantil són el top del top! Ja sé sap no es poden demanar peres a l’om, ningú no és perfecte i la gespa sempre és més verda al jardí del costat (el que es pot traduir per “els pits d’aquesta són millors que els meus”) però he deixat de queixar-me llastimosament. Una cosa és la estètica i l’altre la funcionalitat, en estètica em poso un 3 en funcionalitat un 11.
La lactància no fa caure els pits noies. En el meu cas ja van sortir caiguts, la gravetat tampoc no ajuda peròcap de les dues coses no afecta la seva capacitat ni funcionalitat que realment ara que ho penso és el que m’importa.
Preparant una classe per FEDALMA on-line vaig trobar aquesta imatge. Apa ja podeu buscar quins són els vostres ;-) jo tinc clar quins són els meus!
