Hi havia una vegada un nena que es deia Àsia. La vaig conèixer fa força temps. L’Àsia va néixer a casa en un fantàstic part respectat i meravellós. Sense cap mena de rutina, sense separacions ni intervencions. Va néixer a terme i sana, tot i que tenia un pes i una mida petitona,no arribava als tres quilos. Res feia pensar que la lactància de l’Àsia fos tan complicada. L’Àsia no mamava, només dormia; és el que en diem una “bella dorment”. Tenia un bon to muscular i semblava interessada amb el pit, però cada vegada que la seva mare la posava al pit, ella feia una xuclada i s’adormia plàcidament al pit de la seva mare sense haver menjat pràcticament res. La vaig veure per primera vegada als pocs dies de néixer. Els seus pares van venir amb ella al grup que fem a l’estiu al parc de la Ciutadella. Estaven tranquils, portaven a la nena en un fulard i mantenien el contacte pell amb pell moltes hores al dia. Es va fer evident que era necessari intervenir per aconseguir que la nena no perdés massa pes. L’hi havíem de marcar la demanda i alimentar-la per aconseguir que augmentés de pes i madurés. Així doncs la mare de l’Àsia es va començar a treure llet cada 2 hores de dia i cada 3 de nit, per poder descansar una mica. La llet extreta li donava amb la tècnica xeringa-dit per evitar no modificar la succió de la nena. Em trucaven cada dia per saber com evolucionava la nena i com anava la producció de llet. La mare de l’Àsia va decidir que volia comprar un pot de llet artificial per tenir-lo a casa. Tenia por a no poder extreure suficient llet per la nena. La tenia guardada al rebost, era una espècie de salvavides. Ella tenia clar que podria però es sentia més segura amb aquell pot a mà. Jo comentava el cas amb una amiga assessora, tenia força por (si, jo. Les assessores de lactància a vegades tenim por i dubtes. A vegades no podem aclucar l’ull pensant en un nen. Som humanes i ens podem equivocar i evidentment un error que implica la salut d’una criatura no és un error perdonable o superflu) , la nena era tan menuda! Recordo que li deia: “Com una nena tan petita, pot tenir un nom tan gran?”. El gran misteri era saber en quin moment, l’Àsia decidiria mostrar-se activa i mamar amb ganes. I van passar els dies... Per fi un matí la mare de l’Àsia em va trucar. Havia mamat! S’havia decidit a despertar-se! Mamava soleta! Ella soleta! Crec que vaig fer un crit i tot, era al mig de carrer i vaig cridar de l’alegria! Per fi! La bella dorment va trencar el seu encanteri i va decidir veure què passava al món! Només va trigar 13 angoixosos dies. Fa un parell de mesos a la Festa de la Lactància, vaig veure a l’Àsia. Està enorme, guapíssima, una princesa de dos anys que d’aquí a res serà la germana gran d’un nen. Esperem que no vulgui fer com la seva germana i ser un “príncep dorment” durant 13 dies i 13 nits.
2 min
