Som la llet

Alba Padró i Arocas

Als quatre i als vuit mesos...

-

Per la Laura.

Recordo a la meva besàvia asseguda al sofà a mitja nit. Deia que no podia dormir, i la dona dormia quatre horetes i ja en tenia prou! Com podia ser que dormís tan poc i no anés curta de son? Per què ella no s'adormia pelsraconsde dia i si jo dormia poc estava feta un nyap!?

-Tendim a pensem que els moments més complicats amb una criatura els viurem durant les primeres setmanes de vida del petit nouvingut. Quan tenen pocs mesos ho podem acceptar tot, però què passa quan la criatura ja no és tan petita i fa coses que suposem que ja no hauria de fer? Que un nadó es desperti cada poques hores per mamar a les nits ho podem entendre i tolerar, és el que pensem que és normal. Però quan la criatura ja és més gran ens han dit que la demanda nocturna baixarà, que poc a poc el seu son serà més com el dels adults, pensem que deixaran de demanar i dormiran més i les seves nits seran més plàcides i les nostres també... Però com en altres ocasions ningú ens explica que això no és del tot cert, que no ser més gran vol dir dormir més i tampoc vol dir mamar menys!

Les criatures han de mamar de 8 a 12 vegades entre el dia i la nit. Quan ja han recuperat el pes del naixement , si volen, poden dormir més hores seguides a la nit i no cal despertar-los perquè ells ja es poden despertar si els cal alimentar-se. Per tant si la criatura dorm la deixem i nosaltres els imitem o fem tot allò que no tenim temps fer quan estant actius: una dutxa, depilar-nos, llegir o no fer res....

Si en el repartiment ens ha tocat una criatura demandant no ens estranyarà que al arribarà als 4 mesos ens segueix demanat pit de dia i de nit. Però si ens ha tocat una criaturatranquil·lade mena i quan arriba als quatre meses es comença a despertar irritable i angoixada totes les nits... Què pensarem? Segur que res de bo: que té gana, que la llet no l'alimenta, que no en té prou.... Però no, aquestsdespertarno tenen res a veure amb la lactància ni estan causats per la lactància.

Les criatures neixen amb dues fases de son, el adults en tenim 4, aquestes dues fases que els falten per controlar les aprenen cap als 4 mesos de vida. Aquest aprenentatge els porta a tenir un son lleuger que fa que es despertin per qualsevol cosa i el despertar no és gens tranquil. Quan es desperten demanen, imploren teta i com que fer teta els reconforta i elstranquil·litzala teta és la solució màgica.

I arribem als vuit mesos i apareix "l'angoixa per separació". Aquesta tampoc és una crisis de lactància però el pit serveix per ajudar a superar-la.

Quan la criatura ja és "tant" gran pensem que ja ho tenim tot per la mà, que ja hem passat el pitjor, però de cop la criatura es comença a angoixar, a no volar-se separar de la seva mare, de dia es desesperen si ens perden de vista, si els deixem en una habitació i nosaltres anem a un altra ells pensen que no ens veuran mai més, rebutgen el contacte amb pràcticament tothom encara que siguin de la família... I és quan les mares ens sentim allò de: " Com que encara mama està així d'emmarat!".

I què els passa? Doncs que arribats als vuits mesos les criatures prenen consciència que són una entitat diferent de nosaltres, i això els fa por, molta por! Volen tenir-nos a prop, controlades perquè el món és molt gran i ells són molt petits! I a les nits quan es desperten es senten perduts i desconcertats i es desperten plorant afligits. I per superar aquesta angoixa res millor que fer teta i tenir a la mare localitzada i apropa, que ja se sap que no pot passar res dolent si estàs amb la mama.

El desconeixement d'aquestes situacions i el desconeixement de perquè es produeixen pot portar a les mares ha deixar la lactància pensant que les criatures estan massa emmarades ( per culpa de la teta, com no!) que la llet ja no els és suficient i milpel·lículesmés....

Ambos períodes signifiquen evolució per les criatures, la lactància no és culpable d'aquests comportaments, la lactància no és més que la millor solució per superar amb més facilitats aquests períodes d'adaptació fisiològica i emocional de les criatures.

De la mateixa manera que la meva besàvia dormia poc les criatures dormen poc perquè el seu cervell necessita mantenir-se alerta, el son és un procés evolutiu i es modifica a mesura que ens fem grans, ja tinguem 4 mesos o 90 anys.