Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

El Joc Simbòlic

Per tots és conegut que els menuts no juguen igual als 3 mesos que als 6 o a l'any.

De la mateixa manera que es desenvolupen les seves capacitat motrius, fisiològiques o cognoscitives també ho fa paral·lelament la manera en com interactuen amb el seu entorn mitjançant el joc.

Jugant és la manera natural i sana en com els nens es desenvolupen, creixen i van interioritzant i representant els seus aprenentatges.

Avui m'agradaria parlar-vos del joc simbòlic que sol iniciar-se al voltant dels 2 anys fins els 7 (això no vol dir que un nen de 20 mesos no pugui començar a fer-ne i que un de 8 no en faci). Coincideix amb l'aparició del llenguatge i és una manera més de practicar i consolidar tot el que van aprenent.

Segur que molts de vosaltres haureu vist com un bon dia els vostres menuts comencen a imitar tot allò que feu: volen escombrar, netejar els vidres, cuinar com vosaltres. Aquestes accions són una fase preliminar importantíssima per a que evolucioni el joc simbòlic i és vital que els deixem experimentar i "ajudar-nos" en allò que els nens vulguin fer. Quan imiten una acció en el moment en que la fem nosaltres no és joc simbòlic.

El joc simbòlic pròpiament dit es dóna quan la criatura espontàniament imita una conducta d'adult o d'una altra persona i la representa com a part d'un joc lúdic sense que aquesta s'hagi fet en aquest moment immediat.

El joc simbòlic es caracteritza per imitar accions de la vida quotidiana del món dels adults. Apareix quan l'infant ha adquirit la capacitat de representació i és capaç de representar accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga.

El fet d'explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments.

imagen1.jpg Zoom

imagen1.jpg

Veure'ls jugar a "papes i mames", "cuinetes", "metges" , "policies", "al mercat"... és quelcom que com a pares, mestres o qualsevol persona que estigui en contacte amb menuts hauríem de valorar. Moltes vegades aprendrem més del que li passa al petit veient com juga que no pas preguntant directament.

En el transcurs del joc poden aparèixer elements simbòlics importants per a la vida del menut. Recordo una vegada que jugant a metges una nena va introduir espontàniament una ecografia i comentava com era el bebè, si seria bo un nen o una nena... Coincidia amb l'embaraç de la seva mare i fou curiós veure com a través d'aquest joc ella va poder representant quelcom del seu entorn que la inquietava.

Per aquest motiu, és important no cohibir ni imposar als nens regles o maneres de fer en aquest tipus de jocs. Val més deixar-nos guiar per ells i acompanyar-los en allò que ens demanin... de segur que ens sorprendrà!

Els racons a l'escola

Segur que haureu escoltat que hi ha una "nova" modalitat d'aprenentatge pels més petits que s'anomenen racons. Els racons es basen en potenciar el joc simbòlic i deixar llibertat als menuts perquè desenvolupin allò que necessitin expressar mitjançant el joc.

En l'espai de la classe es poden crear diferents racons independents en els quals s'hi trobaran alguns elements representatius d'aquell racó. Per exemple:

- El racó de la cuineta amb utensilis típics de la cuina i aliments de joguina.

- El racó dels contes de diferents textures, mides i colors...

- El racó de les disfresses amb robes, vestits, barrets, guants...

- El racó de les nines amb carrets, llits, roba...

- El racó dels cotxes amb garatges, vehicles diversos, vies de trens...

- El racó de la perruqueria amb les pintes, raspalls , miralls , cremes, colònies...

Tot i això és important que no estiguin excessivament carregats de joguines ja que la gràcia és que els nens experimentin amb la seva imaginació.