M'obres la porta?

L'error no fa vaga

Kathryn Schulz és una periodista i escriptora que s’ha dedicat a analitzar la psicologia de l’error i el penediment. L’anàlisi parteix de la idea que l’error forma part consubstancial de la persona , així com també el penediment que comporta. En tant que aquests estats tenen una funció important a la nostra vida , es tracta de saber viure amb ells , més que intentar viure sense ells. L’absència de penediment i remordiments és propi de les persones amb sociopatia.

El penediment ens fa creure que viuríem millor si algunes de les nostres accions les haguéssim fet diferents. Quan pensem que som responsables d’una decisió que va sortir malament ens sentim penedits, sentim remordiments. Tanmateix la presa de decisions està condicionada al context en el qual ens trobem en el moment de decidir i a la informació de què disposem del tema en qüestió. El grau de remordiment que ens provocarà una decisió errònia anirà d’acord amb el grau d’imaginació que li posarem sobre aquell error. A més imaginació sobre aquella falta, més penediment.

Segons sembla, en una escala que mesura els principals laments humans ,en primera posició i de manera destacada hi trobem tot allò que té relació amb la nostra l’educació i formació : Lamentem haver deixat estudis abans d’hora, lamentem no haver decidit bé la nostra carrera, lamentem no haver aprofitat determinats coneixements quan se’ns donaven etc. Els temes financers pràcticament ni puntuen.

Això em porta a pensar en el grau d’importància que té l’error en l’entorn educatiu dels nostres joves. En primer lloc, perquè tot el que es refereix al seu procés d’aprenentatge ha de tenir forçosament espai per a l’error. Sense errar no s’aprèn, i hem de procurar , per tal que el seu aprenentatge sigui significatiu, que provin , que s’equivoquin i hi tornin . Saber-se autoregular en la frustració que provoca l’error i perseverar per continuar , són efectes colaterals que aporten maduresa. A l’escola i als instituts hem de mostrar els errors als qui aprenen. No fer-ho és estafar l’evolució dels nois i noies, però entre aquest punt i castigar el que es falla , hi ha un tram de llarga distància. Reiterar en el càstig de l’error, inhibeix als joves de seguir buscant respostes, els tanca a fer-se noves preguntes, els desvincula de l’aprendre, perquè no oblidem que sempre preferiran l’acceptació del grup a l’atreviment de l’equivocació .

L’altre aspecte que em remet el tema de l’error i el penediment té a veure amb les eleccions que els adolescents han de fer sobre el seu futur, en moments que tenen relativament pocs elements a l’abast per decidir. Sobre els setze anys s’ha de decidir si seguir cap al Batxillerat o cap al Cicles Formatius, dues vies que van paral.leles i que tenen pocs punts de confluència. Alguns deixaran d’estudiar, una qüestió que ens portaria a altres consideracions que no caben en aquest article. I a partir d’ara, amb la nova llei que prepara el govern, l’elecció s’avançarà un any, de manera que els nois i noies de quinze anys ja hauran de decidir la seva orientació acadèmica. Són decisions transcendents. A banda del grupet de persones que tenen clara la seva vocació , la gran majoria tenen molta feina a conèixer-se a sí mateixos en aquesta etapa. I es pot decidir erròniament. I s’ha de poder rectificar sense que les conseqüències siguin irreversibles.

Ja fa temps que crec que a les aules de secundària hi hauria d’haver la figura de l’orientador, que pogués fer un treball molt individualitzat a cada alumne al llarg de l’ESO. Reflexionar prèviament sobre les seves habilitats, capacitats , gustos i sobre el seu autoconeixement , donarien seguretat en la tria de l’orientació professional. Acompanyar en la decisió és un valor altament afegit per al qui ha de fer l’elecció.

Algunes decisions que han resultat errònies ens fan mal tota la vida i s’ha de veure com es viu amb això. Schulz ens dóna algunes pistes de com fer les paus amb el penediment: consolar-se en la universalitat de l’error, riure dels errors, deixar passar el temps . Els errors de la nostra formació educativa han de poder trobar la seva regulació en l’aprenentatge . Els errors més universals , que poden haver afectat a les persones, als projectes i a nosaltres mateixos, requereixen el perdó i saber estimar allò imperfecte. Sigui doncs , en un o altre context, el penediment té una funció sobre nostre i no és precisament recordar-nos el que vam fer malament , sinó recordar-nos que sabem que les coses les podem fer millor.

Zoom