La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Dos remeis casolans

mit_comunic Zoom

mit_comunic

“La biblioteca d’una casa és el camp de connreu d’una família, una finestra al món que s’obrirà el dia menys pensat”

Josep Maria Espinàs

M'agrada fer-vos aquesta entrada amb un post ben bé carregat d'experiència d’àvia. És l'experiència viscuda amb els nostres fills quan encara no teníem ordinadors i només ens calia organitzar els horaris de televisió, teníem molta menys feina que els pares joves amb els fills tancats a l'habitació enganxat a la xarxa. He penjat la fotografia d'un dels meus fills quan era ben petit i ja ens imitava amb un llibre a la mà. I segueix investigant, llegint, llegint i escrivint i fent de professor.

Josep Maria Espinàs l’any 1985 ja ens parlava de finestres obertes al món. Tot i que tenim internet a la butxaca els llibres segueixen obrint-nos mons nous i alimentant la nostra curiositat intel•lectual.

Els dos remeis casolans que ens van donar bons resultats van ser:

• Explicar contes.

• Llegir el "nostre" llibre.

Els contes ajuden a expressar-se als fills, sempre que els hi expliquem o siguin llegits amb una mica d’entonació i els ajuden a treure pors, quan ensenyem a distingir la realitat de la ficció. Jo, amb els contes procurava que endevinessin el final i així fer-los protagonistes afavorint la seva creativitat i imaginació.

I que fer amb el nostre llibre? Calia fer-los veure que no ens agradaven gaire les interrupcions ja que estàvem en un moment molt interessant i que ells s’asseguessin al costat a fer els deures o a llegir el seu.

No s’insistirà mai prou en ajudar a crear interès per la lectura, cercant i comprant llibres adequats per cada edat, llegint contes quan són petits i estimulant a que ho facin ells quan siguin més grans. Crear una biblioteca amb llibres per totes les edats, tenir-la sempre ordenada per trobar immediatament el llibre que es busca, anotar en una llista els llibres que es deixen és una tasca que queda recompensada.

Faig un incís respecte als llibres que deixem; és fonamental escriure les nostres dades així si no ens el tornen cada vegada que l'obrin tindran, almenys una mica de remordiments o ens telefonaran...

Si donem importància als llibres, els nostres fills també n’hi donaran, es divertiran i aniran desenvolupant una capacitat de síntesi, ben útil per l’estudi.