La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Autonomia: "jo sol"

Iniciatives ajuden a la creativitat! Zoom

Iniciatives ajuden a la creativitat!

Iniciatives ajuden a la creativitat!

Autonomia: “jo sol”!

Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni.

Ensenyaràs a viure però no viuran la teva vida.

De tota manera en cada vol,

En cada somni,

En cada vida

Perdurarà per sempre el camí ensenyat.

Teresa de Calcuta

“Jo sol, jo sol!”, suplica el nostre marrec... Fa oposició, vol llibertat. Benvinguda aquesta reclamació! Però atenció, perquè tan les iniciatives com l’estat d’ànim dels nostres fills, poden quedar minvats si som pares massa protectors.

No ens alarmem, hi trobarem solucions. Pares i mares –especialment primerencs– estan angoixats amb problemes com, per exemple, el d’asseure el fill petit a la trona per menjar. Moltes vegades es vol anar de pressa i a l’hora de l’àpat s’intenta entaforar la cullera a la boca de la criatura com quan es dóna el biberó, i no és el mateix; el petit vol agafar la cullera i no se li deixa fer. Passa el mateix a l’hora de llevar-se... ai, que arribarem tard!, I el teu fill s’ha enfadat perquè no li deixes acabar de posar-se els mitjons ell mateix. Ja està tot embolicat!

I ara, una vivència d’una amiga: “cada vegada que li volia donar a la meva filla de deu mesos un petitsuisse, dividia davant seu l’envàs duplicat i n’hi donava un, i llavors ella es posava a xisclar. Un dia li vaig posar damunt de la taula de la trona els dos recipients enganxats, una cullereta i vaig sortir per observar-la sense que em veiés. La petita va dubtar, en va destapar un i se’l va menjar. Després d’un altre moment de dubte, va fer girar el recipient i va fer el mateix amb l’altre. Un èxit total: ni un xiscle, ni un plor. I jo feliç: la meva filla era autònoma amb les postres i vaig verificar que m’havia equivocat... em tocava anar rectificant; no calia que li imposés la forma de col·locar els recipients per a menjar les postres.”

Crec que pequem de paternalistes quan fem el que el fill podria fer sol. Diem: “deixa-ho estar, ja t’ho faig jo!”. Sí, sí... ja ho sé que nosaltres ho fem millor i més de pressa que ells, o així ho creiem. Serà així si els tallem totes les iniciatives; si no ho fem, és probable que ens guanyin en molts terrenys. Només cal recordar les rascades a les cames del fill quan va començar a anar sense rodetes amb la bici; poc després ja hi anava més segur que els pares.

I no només es tracta de no ser paternalistes, es tracta de fomentar alhora les iniciatives i la creativitat. Per què no els deixem tota mena de llapis de colors, ceres, papers, tisores de punta rodona, adhesius, cartolines o pissarres, en lloc de tenir la televisió oberta en arribar de la guarderia? Quedarem extasiats de les magnífiques obres d’art que són capaços de fer.

M’agrada veure a les llars dels matrimonis joves amb fills petits una taula baixa amb cadires i un bagul com un “calaix de sastre”, on els petits es capbussen per remenar i triar el que necessiten per jugar o fer treballs d’habilitat manual.

Els jocs de taula que compartim els pares amb la mainada una tarda d’hivern, els jocs que tenen amb altres companys a la plaça del barri o les excursions amb altres famílies ens indiquen el grau de sociabilitat que tenen.

Si ens fixem en algunes reaccions d’adults reconeixerem pares protectors en els partits de competició dels fills, com s’enfaden, com critiquen l’adversari, com defensen els fills del que els sembla una injustícia... Volen tenir autoritat i no saben valorar la feina de l’àrbitre ni l’amistat amb els companys d’equip!

És convenient celebrar el que fa el fill tot sol, sense oblidar que l’actitud dels pares –no proteccionista i sí alegre, positiva i de valoració– sempre comporta una gratificació per a tots i una actitud de serenitat i goig. Aquesta gratificació dels pares ajudarà a la seguretat dels fills i potenciarà la seva autoestima. I mentre els creixi l’autonomia, també haurem de saber comprendre les seves enrabiades i oposicions, i preparar-nos amb bon humor per les seves sorprenents iniciatives.