La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Arriba un fill!

Zoom

No el porta la cigonya, eh?, però si cliqueu la foto tindreu unapetita sorpresa.

Arriba un fill

“El projecte no té la grandesa del somni o de la utopia, el projecte és “domèstic”, accessible. El projecte construeix alguna cosa, però ho fa lentament i amb paciència.”

(Susanna Tamaro a Estimada Mathilda)

M’agrada molt la Susanna Tamaro. Aquest any no s’ha editat cap llibre d’ella i n’he rellegit un dels seus. He trobat aquesta frase que m’ha fet escriure el que us deixo avui al post d’aquest blog:

Tots hem somiat molt i molt i moltes coses boniques per al nostre fill abans de veure el seu naixement. La seva arribada al món ens ha commogut i ens ha fet contemplar una vida singular a la què li havíem d’ensenyar un camí per arribar a ser persona de bé. El nostre objectiu és que assoleixi uns valors; valors que ell hagi fets seus, ben assimilats, mai imposats; valors que li donin equilibri per desenvolupar-se integralment i harmònicament. Tot un programa..!

El nostre fill ha sortit de la bombolla confortable del si de la mare, de les càlides aigües a on ha surat durant nou mesos i ara ja, amb la cura dels pares, s’haurà de fer càrrec d’un món sense filtres protectors. No està sol en el caliu de casa nostra. La nostra llar és l’espai de la intimitat a on es creen els vincles afectius que faciliten l’adquisició de valors. Valors per ser persona de profit, com deien els nostres besavis.

Als pares ens commociona i ens trasbalsa el naixement o adopció del fill i l’estimem amb bogeria. Alhora ens capfica. Ell ens destarota l’ordre de la llar i ens treu la son, ai la son..!, de petit ja que es desperta sovint i d’adolescent perquè arriba a les tantes de la matinada si ha sortit de nit. S’ha acabat dormir bé..!

S’ha acabat dormir bé però no s’ha acabat tenir aquella actitud positiva per transmetre tot l’afecte i tots els valors que fan que una persona creixi feliç.

No oblidem mai que el nostre fill s’educa per contagi, s’educa pel que veu. Serem pares poc sermonejadors però amb capacitat d’engrandir el nostre cor cada dia per donar forma a aquest “projecte “domèstic”, accessible".

Preparem-nos per rebre i rebem amb il.lusió aquest fill que és el projecte més important de la nostra vida.