I altres animals

Toni Llobet

Ocells, amics

Zoom

Tarda de diumenge grisa, ensopida i plujosa, tots tancats a casa. L’estat del cel era reflex dels ànims familiars, o al revés; tots tenim tardes com aquesta. No semblava la més idònia per oferir-nos cap vivència amb altres animals digna de trencar el silenci del blog. Un mutisme que, injustament –la primavera no ha parat darrerament-, ja fa setmanes que arrossego.

Però vet aquí que a quarts de vuit del vespre, a l’empit de la finestra de l’habitació de planxar–la més avorrida de la casa...-, s’hi ha aturat un ocell amic. Com un senyal exterior que semblava voler-nos dir que allà fora, sota les darreres gotes d’una llarga tongada de ruixats copiosos, hi seguia havent motius per seduïr-nos a tots.

Un xoriguer –femella, semblava, o jovenet, no sé-, mig xop, arrupit contra la mosquitera de la finestra, totalment inconscient que a pocs centímetres de distància, meravellats, l’observàvem en família. La mare ens ha anat cridant a tots, ens ha arrencat de les pantalles que ens tenien captius, i hem anat desfilant i gaudint de la rara visió d’aquest falconet amic.

Seria un dels xoriguers que vam alliberar l’any passat al campanar veí? Potser busca casa pel poble, i s’ha aturat a fer-nos una visita. O simplement era un xoriguer qualsevol que havia vingut a aturar-se a la finestra adequada, la tarda exacta, al moment oportú?

No ho sabrem mai, però ha estat l’empenta que jo necessitava per treure-li una mica la pols al blog. El pols de la natura primaveral bé ho mereix: aquests dies hem compartit vida amb polls de merla i de gallina, niarades de mallerenga i d’estornell, burros escapadissos, flors de saüc, roselles, aligots, genetes, cadells de gat i de guineu, llagostes migratòries i salamandres de jardí, entre d’altres. Miraré de fer-vos-en cinc cèntims a partir de demà.

Seguim!