Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

El poder de la televisió

El poder de la televisió / GETTY Zoom

Un dels temes més debatuts en relació amb l’educació és com aconseguir que, de manera progressiva, la canalla adquireixi l’autonomia apropiada a la seva edat per saber espavilar-se davant una dificultat, valorar els possibles riscos i comprendre com actuar per poder fer-hi front. Es tracta de saber prendre decisions per assumir la responsabilitat que se’ls demana tant a l’escola com a casa i, en un futur, a la feina.

Aquest debat fa anys que es va repetint però no s’arriba a interioritzar, i això fa que sempre figuri en el llistat de les preocupacions pedagògiques col·lectives. Segurament la dificultat és que es topa amb el fet que, encara que es tingui clar que és un aprenentatge important, no s’arriba a pensar que realment és la base per afavorir la maduresa global de la criatura i no només un caprici de l’escola o d’altres professionals.

Hi ha altres aspectes que incideixen en aquest tema. D’una banda, es dóna prioritat a l’eficàcia i la rapidesa a l’hora de resoldre situacions quotidianes: “Ja ho faré jo que ho faig més de pressa’’. “Així evitarem enfrontaments i rondinades”, perquè se suposa que la distribució de tasques no dóna més temps i que sempre hi haurà la protesta que, certament, arriba just quan les demandes són puntuals i no habituals. De l’altra, hi ha la mirada sempre ampliada dels riscos, que genera massa sobreprotecció.

Sovint no veiem que aquests aprenentatges van més enllà d’un llistat de conductes concretes que cal aprendre a una edat (amb totes les consideracions individuals necessàries). El referent del desenvolupament escolar, psicològic i físic ha de permetre que la canalla tingui els recursos necessaris per potenciar el desenvolupament de: a) habilitats motrius i organitzatives; b) actituds: seguretat, iniciativa; c) valors: col·laboració, generositat, participació, responsabilitat... Uns coneixements que, globalment, repercuteixen en una imatge positiva, que es veu reforçada en resoldre problemes quotidians, superar les dificultats i rebre el reconeixement de les persones adultes. Però, curiosament, sembla que en aquest camí tenen més eficàcia programes de TV que les recomanacions pedagògiques. ¿Caldrà anar buscant programes a la televisió per educar millor?