Associar imatges arrossegant-les sobre la pantalla, muntar puzles virtuals, treballar la numeració... Són algunes de les coses que els nens de P-3 de l'Escola Jacint Verdaguer de Castelldefels podran fer aquest curs amb les seves tablets acabades d'estrenar. És la primera escola pública catalana que introdueix un 1x1 de tablets : des de P-3 fins a sisè de primària cada nen té la seva tablet com a eina principal d'aprenentatge.
Els pares han hagut de pagar l'aparell, que val uns 200-300 euros, i a canvi s'han estalviat pagar llibres. Però que ningú s'espanti, que el paper no desapareix de les aules. "Tenim ja una bossa de llibres i pensem que és bo que el nen continuï tenint contacte amb llibres de text, però posem més pes en els continguts digitals", explica la directora del centre, Glòria Ruiz. Uns continguts que troben al programari lliure que hi ha a la xarxa i que elaboren també els mateixos mestres. L'aposta per eines digitals com aquestes "suposa més feina i més preparació per als mestres", admet la directora, que destaca la motivació i la "il·lusió" del seu professorat. El fet que el centre treballés per projectes de bon principi ha facilitat el pas, perquè l'aposta per les noves tecnologies és una aposta eminentment competencial. "L'aprenentatge és molt més autònom i més significatiu. Els nens no han d'esperar l'explicació del mestre o la informació del llibre sinó que van fent el seu propi aprenentatge buscant informació a la seva tablet . És molt més real i competencial", resumeix la directora.
L'aposta per les tablets -que també han fet alguns centres concertats com Garbí o Mare de Déu de la Mercè- marca una tendència de futur per a les noves tecnologies en l'educació, segons el president de l'ITWorldEdu, Miguel Ángel Prats. Les pissarres digitals, que estan més esteses a les escoles i instituts catalans, i els dispositius mòbils com iPads i altres tablets estan rellevant els ordinadors dins les aules.
"El procés no s'atura"
Tot i que "l'experiència és encara molt incipient", Prats creu que "és un procés lent però imparable". De fet, els continguts digitals per a l'ensenyament han crescut un 130% des del 2004, contra un 11% dels continguts tradicionals. Per això, les 35 principals empreses catalanes i multinacionals del sector s'han unit per formar el Cluster TIC-Educació, que es va presentar el mes passat a la 5a edició d'ITWorldEdu.
Prats reconeix que l'aturada del programa 1x1 als instituts catalans, que va impulsar el govern tripartit amb l'objectiu d'arribar a un portàtil per alumne, ha significat "passar dels 150 quilòmetres per hora als 80" en la implantació de les noves tecnologies a l'aula. "Però l'escola digital no s'atura", sentencia.
"L'ús que s'ha fet fins ara de l'ordinador és molt semblant al del llibre i no ha canviat gaire la dinàmica de l'ensenyament, però la tendència actual és anar cap a dispositius mòbils, siguin tablets o telèfons mòbils", asssegura Bernat Casanovas, de l'empresa d'aplicacions digitals Factoria d'Imatges. És, de fet, una tendència que, com a Catalunya, està començant a fer camí arreu del món. A l'ITWorldEdu, Casanovas va explicar el projecte que ha posat en marxa el govern de Sud-àfrica i l'ONG M-Ubuntu en una cinquantena d'escoles del país, on els alumnes d'entre 8 i 10 anys tenen el mòbil com a eina principal. En un país on "algunes escoles no tenen ni electricitat" i un ordinador és gairebé un luxe, els mòbils amb internet, molt més accessibles, fan la funció de la tablet . "Els permet sortir fora de l'aula. Fotografien un arbre, el geolocalitzen i hi adjunten la informació que troben a la Wikipedia o una altra web. Si reben l'explicació d'un guarda forestal, ho graven i després munten el vídeo per adjuntar-lo al seu treball i potser fer una presentació multimèdia", relata Casanovas.
Habilitats del segle XXI
Aprendre per mitjà de tecnologies digitals fomenta en els alumnes habilitats (competències) com la recerca i gestió d'informació, el seu filtratge amb sentit crític, la flexibilitat i agilitat per resoldre problemes, la creativitat per generar nou coneixement, la comunicació en xarxa...
Unes capacitats que els seran indispensables en la societat del coneixement actual, com coincideixen a destacar els experts. El professor del departament de psicologia evolutiva i de l'educació de la UB Cèsar Coll i el professor de psicologia de l'educació de la UAB Carles Monereo aposten fins i tot per repensar tot el currículum en el marc d'una cultura digital, i reduir els continguts memorístics per donar preeminència al desenvolupament d'aquestes "capacitats del segle XXI".
Proposen que els exàmens es facin també amb aquests dispositius, és a dir, amb accés a tota la informació que hi ha a internet, per posar a prova més les competències que no pas la memòria. L'Escola Jacint Verdaguer ja ho farà aquest curs, però combinarà els exàmens amb la tablet amb altres tipus de proves. Igualment, els nens de P-3 continuaran aprenent a escriure, òbviament, amb un boli i un paper. "És un error plantejar-ho com una substitució: el llibre no desapareixerà -diu Coll-. Però les noves tecnologies han impregnat tots els àmbits de la nostra vida, no podem deixar-les a la porta de l'escola".
