En ple segle XXI, parlar de relacions sexuals durant l'embaràs encara és un tema tabú o està ple de falsos mites. Durant la penetració, alguns homes tenen por de fer mal al nadó a dins de la panxa o afectar, d'alguna manera, la seva formació. Moltes dones embarassades es reprimeixen l'augment de desig sexual -causat pels canvis hormonals i molt normal en el segon trimestre- pensant que els passa alguna cosa dolenta i poc habitual. Cada persona és un món i cada parella també, però cal tenir clar que la intimitat sexual és una part normal i saludable d'una relació afectiva i que ha de seguir així -mentre el professional de la salut de referència no digui el contrari- durant qualsevol embaràs de baix risc.
El ginecòleg Carles Maria Foradada, director del Programa d'Atenció al Part del l'hospital Parc Taulí de Sabadell, deixa clar que "la sexualitat és moltes coses més enllà de la penetració: és un estat fisiològic i no és dolorós ni perjudicial", tot i que reconeix que "és un tema del qual es parla poc, tant entre els professionals de la salut com entre les parelles". Per això aconsella consultar tots els dubtes al ginecòleg o a la llevadora que porta el seguiment de l'embaràs. Segons Foradada, professor associat de la UAB i de la UB, "si es tracta d'un embaràs no desitjat, la dona pot rebutjar la sexualitat; en canvi, si la parella ho rep bé i la gestant se sent estimada i desitjada, ho viurà amb alegria i normalitat".
El segon trimestre, més actiu
Els especialistes reconeixen que cada dona és un cas, però sol coincidir que en el primer trimestre d'embaràs hi ha una disminució del desig sexual perquè la dona s'està acostumant a la nova situació i pot tenir nàusees, cansament i malestar. "Al segon trimestre, el desig sexual sol augmentar amb els canvis hormonals perquè l'embaràs ja està consolidat i coincideix que hi ha més flux sanguini que es dirigeix a l'àrea pèlvica i que pot augmentar la capacitat de tenir un orgasme femení". Però, al tercer trimestre, "quan s'apropa la data del part, el desig torna a baixar", argumenten. Segons els estudis consultats, a les 36 setmanes d'embaràs el 72% de les embarassades tenen relacions sexuals menys d'un cop a la setmana. D'aquest percentatge, un 60% de les dones reconeixen la disminució per falta de desig i un 48% argumenten que tenen menys sexe perquè tenen por a perjudicar l'embaràs.
La llevadora Pepi Domínguez, presidenta de la cooperativa Titània Tascó, que fa 26 anys que defensa el part respectat i treballa per la salut de l'embarassada, coincideix amb Foradada que la sexualitat va molt més enllà de la penetració. "Durant el curs de preparació del part dediquem una sessió a les relacions sexuals durant l'embaràs. Separem els homes de les dones i cada grup descriu i apunta com se sent, quines són les seves necessitats i com ho viu. I després ho posem en comú. Hi veiem una mica de tot, des dels que viuen el desig amb normalitat, fins a l'home que té por de fer mal al nadó a dins de la panxa o que no vol mantenir relacions sexuals perquè veu la dona com una mare".
A Titània segueixen el mètode psicosexual de l'antropòloga britànica Sheila Kitzinger, que inclou assessorament marital i comprèn totes les interrelacions familiars i el seu efecte sobre el part i la resposta sexual femenina. "Ho parlem, ho desmitifiquem i posem les coses al seu lloc, però crec que aquests tòpics responen a una repressió molt gran en la sexualitat, encara ara. I veiem que durant l'embaràs qualsevol excusa és bona per reprimir el sexe. És bo que els desitjos o les molèsties es puguin verbalitzar en la parella i mai s'ha de perdre el sentit de l'humor. Ens falta molta cultura sexual", lamenta.
Nadó ben protegit
Sigui com sigui, ha de quedar clar que el nadó està ben protegit i en un estat ingràvid dins del líquid amniòtic a la matriu de la mare, i reforçat per les parets de l'abdomen. El sexe durant l'embaràs permet que els nadons s'oxigenin més gràcies a l'augment de reg sanguini durant el coit i un agradable balanceig dins l'úter. Pot ser un plaer durant els nou mesos de la gestació. "Les postures s'han d'anar adaptant al creixement de la panxa i a la comoditat de la mare: a quatre grapes, de costat, ella a sobre i ell a sota... S'ha de tenir en compte que els pits estan creixent i estan molt sensibles. És una zona delicada en què fins i tot les carícies poden molestar. Quan hi ha un orgasme, el nadó viu en un bany d'endorfines i amb l'activitat de la mare se sent bressolat", apunta Domínguez.
Contraindicacions
Tot i que sempre s'han de seguir els consells personalitzats del metge o la llevadora, hi ha algunes circumstàncies en què el sexe pot ser perillós en alguns mesos de la gestació o durant tot l'embaràs. Si hi ha antecedents o risc d'avortament espontani o part prematur, sagnat, pèrdua de líquid amniòtic o trencament de la bossa, placenta prèvia (està baixa i cobreix el coll uterí), coll uterí incompetent (quan està debilitat i s'obre massa d'hora), si hi ha una infecció de transmissió sexual o és un embaràs d'alt risc, entre d'altres, cal anar especialment amb compte.
I encara més, quan l'embaràs està a punt d'arribar al final, un coit amb penetració i orgasme pot donar una empenta a la feina del naixement. El sexe pot facilitar que arribin les contraccions. "Tot i que no hi ha cap estudi científic que ho avali, hi coincideixen dos mecanismes: el semen té prostaglandines, que ajuden a estovar el coll de la matriu, i si la dona té un orgasme, genera oxitocina i es desencadenen les contraccions. Aquests dos fets poden desencadenar el part", subratlla Carles Foradada.
